No feia falta l’estudi 3028 del CIS, posterior a les eleccions europees,
per saber que els votants de Podem procedien en bona mesura del Partit
Socialista i d’Esquerra Unida. Per exemple, un mer càlcul de les correlacions
entre els resultats dels diversos partits als barris de la ciutat de València
en les darreres municipals i els obtinguts per la formació Podem en les
europees, presenta valors elevats pel que fa a EUPV (0,75 sobre 1,00) i al PSPV
(0,72) i molt baixos per a Compromís (0,19). L’estudi del CIS esmentat ha
ratificat això. En la mostra entrevistada, el 40,0% dels votants de Podem afirmaven
haver votat PSOE en les anteriors eleccions generals i el 24,4% Esquerra Unida.
Per què es va produir aquest desplaçament de vots? Tal vegada per diversos factors, entre els quals podem quantificar una certa desafecció dels votants als caps de llista. Recordem que en l’estudi preelectoral de CIS 3022, la valoració que feien votants del PSOE d’Elena Valenciano era més baixa (5,21) que la que feien els votants d’Esquerra Unida de Willy Meyer (5,54), i totes dues inferiors a la que feien els votants populars d’Arias Cañete (6,35). Front a això, Podem simbolitza l’orgull pel cap de llista, la imatge del qual és icona de la papereta electoral, ja que és conegut per la televisió. L’estudi postelectoral del CIS proporciona una altra dada interessant: el percentatge de votants de Podem que considera que en les eleccions europees pot ser convenient votar un partit diferent d’aquell altre que es vota en les eleccions generals és del 58,9%. Entre els votants del PSOE la proporció baixa al 26,3% i en el cas d’Esquerra Unida és del 38,0%.
Tal vegada, el desplaçament de vots des del PSOE i EU a Podem s’haja d’entendre com un préstec. Si, segons l’estudi del CIS, per cada persona que va decidir el seu vot per assumptes relacionats amb la Unió Europea hi hagueren sis que el decidiren per temes relatius a la política espanyola, es pot suposar que el desplaçament de votants del PSOE i EU a Podem responia, si més no en part, a una crítica a l’acció dels partits en qüestió. Estaríem, per tant, davant d’un important volum de vots, diguem-ne, prestats, que probablement retornen en les següents eleccions. Per tant, PSPV, EU i Compromís farien bé en deixar de preocupar-se de l’“efecte” Podem i centrar-se en allò que és urgent: fer un programa de govern per al País Valencià que tinga com a prioritats l’ocupació i la igualtat.
Per què es va produir aquest desplaçament de vots? Tal vegada per diversos factors, entre els quals podem quantificar una certa desafecció dels votants als caps de llista. Recordem que en l’estudi preelectoral de CIS 3022, la valoració que feien votants del PSOE d’Elena Valenciano era més baixa (5,21) que la que feien els votants d’Esquerra Unida de Willy Meyer (5,54), i totes dues inferiors a la que feien els votants populars d’Arias Cañete (6,35). Front a això, Podem simbolitza l’orgull pel cap de llista, la imatge del qual és icona de la papereta electoral, ja que és conegut per la televisió. L’estudi postelectoral del CIS proporciona una altra dada interessant: el percentatge de votants de Podem que considera que en les eleccions europees pot ser convenient votar un partit diferent d’aquell altre que es vota en les eleccions generals és del 58,9%. Entre els votants del PSOE la proporció baixa al 26,3% i en el cas d’Esquerra Unida és del 38,0%.
Tal vegada, el desplaçament de vots des del PSOE i EU a Podem s’haja d’entendre com un préstec. Si, segons l’estudi del CIS, per cada persona que va decidir el seu vot per assumptes relacionats amb la Unió Europea hi hagueren sis que el decidiren per temes relatius a la política espanyola, es pot suposar que el desplaçament de votants del PSOE i EU a Podem responia, si més no en part, a una crítica a l’acció dels partits en qüestió. Estaríem, per tant, davant d’un important volum de vots, diguem-ne, prestats, que probablement retornen en les següents eleccions. Per tant, PSPV, EU i Compromís farien bé en deixar de preocupar-se de l’“efecte” Podem i centrar-se en allò que és urgent: fer un programa de govern per al País Valencià que tinga com a prioritats l’ocupació i la igualtat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.