Tafaneries valencianes, 18/08/2020, html ací
En l’article anterior es va descriure el camí que portà José Forner y Brugada, des de la seua València nadiua fins a la ciutat de San Francisco, on fou la primera persona condemnada a la pena capital i morí penjat el 10 de desembre de 1852. Forner va rebre la instrucció a València on va començar a treballar de confiter amb 16 anys. Cinc després marxà a Barcelona, per treballar en l’establiment de «Costa y Cía». Es traslladà a L’Havana, a Madrid i novament a la capital cubana. A la Confiteria La Dominica estant, rebé notícies de la trobada de l’or a Califòrnia i decidí marxar a Sant Francisco per fer fortuna. Va fer en vaixell el trajecte entre L’Havana i Veracruz i després seguí per Puebla, ciutat de Mèxic i Acapulco, on s’embarcà cap a San Francisco.
En gener de 1848, la ciutat tenia 1.000 habitants; en desembre de 1849, n’eren 25.000. Aquest allau provocà conflictes socials, que determinaren l’aparició dels descontrolats Comités de Vigilància. Per posar-hi ordre es nomenà un «sheriff», John Coffee Hays, conegut com «Jack», un antic capità dels Texas Rangers que havia participat en la recent guerra contra Mèxic, i s’armà una milicia ciutadana uniformada, els «Marion Rifles».
El valencià treballà de cuiner i confiter a la Jackson House, on aconseguí estalviar uns 125 dòlars, i als hotels Nuevo Mundo i Laguna, on acumulà 50 o 60 més. José era un hàbil jugador de càrtes, que seia a les taules dels «gambling-saloons» més importants: a El Dorado, al cantó dels carrers Kearny i Washington, i al Polka i l’Arcade (el nom del qual esdevindria emblemàtic), entre el carrer Clay i el Commercial. Allà, entre burgesos benestants, mariners d’arreu del món i aventurers a la recerca de l’or, l’ambiciós valencià aconseguí duplicar els seus estalvis. A la tardor del 1850, però, la fortuna li girà l’esquena.
Segons la declaració del valencià, la vesprada del dimarts 8 d’octubre, cap a les quatre, estava donant un passeig amb dos amics en direcció a Happy Valley. Des del puig contemplaven la «steam paddy», una gran excavadora de vapor que havia arribat a San Francisco en gener de 1851 i que estava emprant-se per anivellar els puigs de la badia. Aleshores se li acostá el mexicà José Rodríguez, li donà un colpet a l’espatlla i li digué: «Hola, José, què estàs fent ací?». Ell li digué que havia eixit a passejar i Rodríguez li proposà anar a beure alguna cosa. Novament li digué que no, s’acomiadà i pujà un puig de sorra per fer les seues necessitats. S’hi descordà els pantalons, es llevà el cinturó, on portava amagats els 400 dòlars que havia estalviat, i deixà a terra un ganivet que duia. Aleshores tornà Rodríguez, agafà el ganivet i li digué: «Vull els teus diners». José li digué que li donaria 2 o 3 dòlars, però Rodríguez li contestà amenaçadorament: «No, tu en tens més i els tindré tots» i botà sobre el valencià. Aquest es llançà cap enrere, però el ganivet el ferí al panxell. Aleshores, potser penedit, Rodríguez deixà caure el ganivet i va començar a descendir el puig. José arreplegà enfurismat el ganivet, arribà fins a Rodríguez i, després de lluitar amb ell, li donà mort. Aquesta fou la versió de José. Altres parlaren d’un robatori perpetrat pel valencià. Què passa en realitat? No ho sabem.
El valencià fou detingut i empresonat probablement a la Broadway Jail. Tal vegada una part de la seua reclusió fou a la presó de San Quentin, inaugurada el juliol de 1852. Un dibuix de l’època el representa amb el cabell i la barba llargs, amb grillons a les cames. Fou jutjat, encara que no entenia l’anglés, i condenat a mort per penjament: «death in the air». L’execució fou programada per al matí del divendres 10 de desembre de 1852, dos anys, dos mesos i dos dies després de l’homicidi. La de José fou la primera execució legal que es realitzà a San Francisco. Els Comités de Vigilància n’havien perpetrat algunes de caràcter extrajudicials, com ara les de quatre ciutadans (John Jenkins, James Stuart, Robert McKinsey i Samuel Whittaker) morts l’any 1851. Les autoritats trobaren en l’execució del valencià l’ocasió per fer un acte exemplaritzant, que afavorira el restabliment de l’ordre social. Per això, decidiren muntar un gran cadafal de fusta a les Russian Hill, al nord de la ciutat, i convertir el penjament de José en un espectacle massiu, que s’aprofitava, a més, de l’hostilitat que despertava el record de la recent dominació espanyola de Califòrnia.
Aquell matí, els membres dels «Marion Rifles» formaren una fila al voltant del cadafal, per barrar el pas a la gentada, potser miles de persones que volien veure la primera execució a la ciutat. Pujaren el condemnat a la plataforma i li posaren la corda al coll. El sheriff Jack llegí la sentència condemnatòria i permeté que el valencià fera un breu parlament. Les seues últimes paraules, en castellà, foren: «Sóc nascut a València, a Espanya. I tinc pocs amics a San Francisco. He viscut a Cuba, on tenia molts amics. Vaig ser jutjat per un magistrat i un jurat que eren estranys per a mi. No puguí aportar cap testimoniatge al meu favor. El que em dugué a assassinar el meu assaltant només ho sabem Déu i jo. El que he dit és cert. Després d’haver dit aquestes poques paraules, mai no parlaré més. No dubte que aquells que m’han jutjat ho han fet d’acord amb el testimoniatge. No podien haver sabut la veritat. Els americans són bones persones; m’han tractat bé i amablement; els ho agraïsc. No tinc més que amor i sentiments amables per a tots. Adéu, gent de San Francisco! Adéu, món!». Després li posaren al valencià un sac al cap. Potser la seua última visió fora de la badia de San Francisco plena de vaixells i l’illa d’Alcatraz. El sheriff agafà una destral i tallà la corda que subjectava el dispositiu que mantenia la trapa tancada; aquesta s’obrí sobtadament i José quedà penjant pel coll.
La direcció dels guardes de la presó del comtat va fer imprimir un fullet amb la «Confessió» de Forner, la còpia de la seua signatura i un dibuix que el representava a la cel·la. Fou distribuït pels editors Bonestell & Williston del carrer Clay de San Francisco. També s’hi va fer una litografia del penjament, que ara es conserva en la Biblioteca Bancroft de la Universitat de Califòrnia (Berkeley).
Circularen rumors sobre que el valencià havia sigut reanimat. En el «San Francisco Herald» del dissabte 11 de desembre de 1852 hi ha una llarga crònica del penjament de José Forner y Brugada, que s’havia realitzat la vespra. L’article, d’un periodista anònim, conclou amb el paràgraf següent: «Un informe, que està en circulació a San Francisco, diu que el cos del criminal, després que fou tret del cadafal, va ser traslladat a les Missions, i allà fou ressuscitat per l’aplicació de galvanisme, estimulants, etc. És una cosa possible, ja que es va afirmar que la seua caiguda fou massa curta per trencar-li el coll. Estigué suspés trenta-huit minuts, i morí només per estrangulament. Hi ha casos enregistrats on les persones estigueren penjades per un temps llarg, i posteriorment tornaren a la vida; però en aquest cas, no tenim motius per a creure l’informe.»
Amb el temps, les autoritats ubicaren les execucions a l’interior de les presons i organitzaren un sistema de venda d’entrades, a les quals donaven publicitat amb eufemismes com ara que el condemnat «cantarà swings» o «expiarà el seu crim». A hores d’ara, Califòrnia té més de 700 persones al corredor de la mort.
