Universitats privades

Opinió, 17/11/2020, html ací. Coautoria amb Alícia Villar

L’arquebisbe de València ha demanat la unió de les universitats privades sota el seu pasturatge. Quin interés té en obrir universitats o fusionar-les? Es podria suposar que l’atenció pastoral dels joves; però cal recordar que, segons el CIS, menys d’un 9 % de la població es declara catòlica practicant. En tot cas, les taxes de les universitats privades estan al voltant de 6.995 euros per curs, una quantitat allunyada de les possibilitats econòmiques generals (equival, per exemple, a set salaris mínims mensuals). Parlant de taxes, té monsenyor un interés econòmic? El ben cert és que les universitats privades (la majoria en l’òrbita eclesiàstica) produeixen uns beneficis declarats de 210 milions a l’any (INE, 2015), una quantitat gens menyspreable si considerem que l’evangeli prescriu la pobresa. Però, al nostre parer, la raó de l’interés de l’arquebisbe està en mantindre en funcionament tota la maquinària dels centres educatius privats-concertats (2 milions de benefici al dia) on les universitats privades són la guinda del pastís. Però aquesta maquinària comença a fer figa. Per què?

Les famílies que porten els seus fills a la privada aporten uns 7.000 milions d’euros a l’any. Hem de sumar-hi el generòs òbol de l’Estat, de 7.000 milions més, quantitat equivalent a 25 vegades la renda valenciana d’inclusió. Per què paguen les famílies per obtindre un ensenyament que els podria eixir debades? Podríem considerar que per dues raons. La primera, garantir un bon ambient per als seus fills, evitant companys de pupitre pobres o immigrants. Encara que aquesta raó comença a entrar en crisi, com mostra que, en la puntuació de matemàtiques de les proves PISA de la Comunitat Valenciana, els nadius obtenen 506 punts i els immigrants repetidors 397; però atenció: nadius repetidors 418 i immigrants no repetidors 503, poca diferència, doncs.

La segona raó és que aconseguiran que els seus fills arriben a la universitat. Hem fet un mostreig amb quasi dos mil joves valencians de 18 anys. Un 71 % dels que començaren estudis a centres privats han arribat ja a la universitat (l’objectiu de la UE no va més enllà del 40 %). Les famílies compren trajectòries exitoses. I si no poden entrar en una universitat pública, doncs els acolliran en una privada. Per això les universitats privades s’obrin a l’estudiantat dels centres privats sis vegades més que al dels públics (segons el mostreig). Tanmateix, per a bona part d’aquesta joventut, serà un viatge que no portarà a cap lloc. Les universitats multipliquen el títols, però cada vegada estan més desconnectades d’un futur professional brillant. I serà en acabar que una part de les famílies que pagaren aquells 6.995 euros per curs se n’adonaran que van comprar fum, encara que siga fum d’encenser.