dimarts, 27 de gener del 2015

Universitat 2020

[Opinió, 27/01/2015, web ací, jpg ací]

Un dels objectius de la Unió Europea per a l´any 2020 és ampliar la població amb educació superior. S´ha establert com a criteri que el 40% de les persones entre 30 i 34 anys haja completat estudis superiors. A Espanya, ja hem superat aquest percentatge. Estem en el 41,4 %. Malgrat les crítiques, la universitat i els centres de formació professional superior han fet la seua tasca.

Però això no ens ha de fer oblidar dos problemes. En primer lloc, la gran desigualtat educativa. Per una banda, el 28,6 % de la joventut entre 18-24 anys està cursant estudis universitaris; d´altra banda, però, el 23,6 % ha abandonat prematurament el sistema educatiu, el que representa el percentatge més alt de la Unió Europea, que té com a objectiu per al 2020 el 10 %. Es diu que aquesta generació és la millor formada de la nostra història, sí, però també és la que té la proporció major amb més baixa formació d´Europa.

El segon problema és que no s´ha democratitzat l´accés a la universitat. La Constitució estableix que els drets fonamentals s´han d´interpretar d´acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans: «L'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius» (art. 26.1). Ho és? No, per dues raons. Encara que les proves d´accés són superades per moltes persones (el 84,4 % el 2012), no es pot parlar de distribució en funció dels mèrits ja que hi ha 32 privades, que arrepleguen el 13,1 % de l´estudiantat que s´hi incorpora perquè pot pagar-les. Les quotes de les universitats privades han augmentat a raó del 3,67 % anual en el període 2000-2010. Aquest any, les universitats privades declaren uns beneficis anuals de 183,8 milions d´euros, malgrat la qual cosa reberen 79,53 milions en subvencions públiques i, a més, 38,58 milions per beques atorgades per les administracions públiques. Un bon negoci. Això explicaria que als darrers 15 anys s´haja obert una universitat privada per any.

La segona raó és la selecció econòmica. Calcule que per cada estudiant de família amb ingressos mensuals inferiors a 1.000 euros, n´hi ha 15 de famílies amb ingressos superiors a 2.500 euros. La inversió de les famílies amb més recursos es veu fortament subvencionada amb diners públics. Les matrícules en les universitats públiques només representen el 19 % dels ingressos (dades de 2012, ara hi ha estimacions del 23 %). És per això que les famílies amb menys recursos ho tenen molt difícil per enviar els seus fills o filles a la universitat, però a les més riques els ix relativament més econòmic que l´educació infantil, primària o secundària.
 
En aquestes condicions, però, acomplim l´objectiu.