Quatre dades sobre el preu de la llum

[Opinió, 26/08/2021, html ací]

El preu de la llum no és igual per a tots. Com passa amb altres necessitats bàsiques (la casa, l’alimentació), en el cas de l’electricitat, el gas i altres combustibles domèstics, la seua proporció en els pressuposts familiars és major a les llars més pobres i relativament menor en les més riques. Segons les últimes dades de l’INE, una llar amb ingressos mensuals nets inferiors a 500 euros ha de dedicar a llum i gas el 5,5 % del seu pressupost. Una llar amb ingressos superiors a 5.000 euros, només el 3,2 %.

Quan escric aquestes ratlles, la potència elèctrica instal·lada al nostre país és de 111,6 gigawatts (Gw). Però no cal activar tota aquesta potència. El rècord de potència màxima instantània d’hivern fou de 45,4 Gw i el d’estiu de 41,3 Gw. Aquest mes d’agost es preveu una potència màxima instantània de 35 Gw. Li recorde que en tenim instal·lats 111,6 Gw i el màxim que hem necessitat mai és de 45,4 Gw. Això vol dir, per exemple, que podríem tancar les centrals nuclears, que només representen 7,1 Gw.

Els tipus de potència instal·lada són, en ordre d’importància: eòlica (27,7 Gw), cicle combinat (26,2 Gw), hidràulica (17,1 Gw), solar (13,1 Gw) i nuclear (7,1 Gw). Només amb eòlica i solar ja superaríem el màxim previst de 35 Gw.

Però si donem una ullada a les fonts de l’electricitat que està produint-se mentre escric aquestes ratlles (ho pot consultar vostè en el web de Red Eléctrica Española), la qual cosa determinarà en definitiva el preu de la llum, resulta que l’ordre d’importància és ben distint: nuclear (26,1%), cicle combinat (18,3 %), solar (12,6 %), eòlica (11,6 %) i cogeneració (7,1 %).

És aquesta combinació la més barata? Té èxit la mà invisible d’Adam Smith en guiar les decisions del mercat? Què hi ha darrere d’aquesta mà?

Encara que podríem prescindir de la nuclear i dels riscos associats, tots sabem que unes instal·lacions velles, però amortitzades, representen un bon benefici. El convide a consultar el web institucional d’Iberdrola, apartat ‘accionistes significatius’. En el primer lloc trobem Qatar Investment Autorithy, val a dir, l’Estat de Catar, un país riquíssim per les seues reserves de petroli i gas natural. En tercer lloc, Norges Bank, el banc nacional de Noruega, país les riqueses del qual deriven del petroli. Ves per on, els accionistes significatius tenen interessos en hidrocarburs. Heus ací una explicació de la diferència entre el tipus de la potència instal·lada. Què diria Smith del fet que, segons el Banc d’Espanya, ha pujat la llum perquè puja el gas, si resulta que els principals accionistes de l’empresa elèctrica són els productors de gas?

Per cert, el fons sobirà de Catar (Qatar Investment Autorithy), que gestiona els beneficis dels negocis catarís, és el propietari del Paris Saint-Germaine Football Club, el PSG que el dia 7 d’agost va anunciar el fitxatge de Lionel Messi. L’endemà, l’astre del futbol plorava emocionat. Quan li arribe el rebut de la llum recorde que vostè, en definitiva, paga el sou de Messi. Potser també solta alguna llagrimeta.

Baixar impostos és car

 [Opinió, 05/08/2021, html ací]

L’article del diputat del PSPV José Muñoz ‘Desmuntant les mentires fiscals del PP’ (Levante-EMV, 30/7/2021) critica les fal·làcies sobre tipus fiscals més favorables a la Comunitat de Madrid, on, a més, les rendes superiors serien les beneficiades (en contra de la progressivitat fiscal preceptiva); explica també com, malgrat l’infrafinançament, la nostra Comunitat fa un considerable esforç per garantir els serveis bàsics. Servisquen aquestes ratlles com a complement del seu argument.

Un partit que inscriu en la seua bandera el lema de la rebaixa fiscal (i el PP no n’és l’únic) suscita en el seu electorat potencial la imatge d’un increment de les rendes privades. És en aquest punt, el de la major disponibilitat de diners, on cal ampliar la crítica de Muñoz i on la comparació entre la Comunitat de Madrid i la Valenciana esdevé aclaridora. Anem doncs amb els diners disponibles.

L’Enquesta de Pressuposts Familiars de l’INE ens informa que un ciutadà de la Comunitat de Madrid té una capacitat de despesa per persona un 22,4 % superior a la de la ciutadania valenciana. Però la seua despesa en sanitat i educació és un 30,9 % superior a la nostra (més de vuit punts!). Naturalment això té a veure amb la major privatització d’aquests serveis a la comunitat madrilenya i a una menor inversió pública. Segons els darrers pressuposts, la Comunitat de Madrid inverteix 1.987,8 euros per persona en sanitat i educació; la valenciana, 2.743,5 (un 38,0 % més). Correlativament, un ciutadà de la nostra Comunitat inverteix 598,8 euros en aquests serveis, mentre que el de Madrid té una despesa de 784,4 (un 30,9 % superior).

Amb aquestes dades davant és quan hem de revisar el significat latent de la propaganda sobre la rebaixa fiscal. Si vosté paga menys impostos, disposarà de més diners, però haurà de pagar més pels serveis bàsics perquè es retrau la inversió pública (com acredita l’exemple madrileny): més en termes absoluts, més en termes relatius i més respecte de la capacitat de despesa per persona. Altrament dit: disposarà de més diners, sí, però n’haurà de pagar ‘molt més’ per la sanitat o l’educació.

Davant d’aquesta evidència, encara es podria replicar amb aquell argument d’Aznar: «No puede ir a más de tanta velocidad, no puede comer hamburguesas de tanto y además se le prohíbe beber vino; déjeme que decida por mi, que en eso consiste la libertad». Val a dir: baixe’m els impostos, que ja decidiré jo on gaste els diners, encara que n’hagen de ser més. La neciesa i insolidaritat d’aquest argument és encara més patent si atenem als exemples analitzats: les universitat públiques dominen els nostres rànquings de qualitat o la sanitat pública se sobreposa al seu estrés i realitza una vacunació inèdita i exemplar. Però el fons de l’assumpte està precisament en la destinació d’aquell excedent de rendes: vosté disposararia de més diners a fi que els gaste en empreses privades. I és aleshores quan podem llegir el que la bandera de la rebaixa d’impostos té escrit per l’altra banda: vosté haurà de gastar més perquè alguns en guanyen molt més.