dijous, 26 d’agost del 2021

Quatre dades sobre el preu de la llum

[Opinió, 26/08/2021, html ací]

El preu de la llum no és igual per a tots. Com passa amb altres necessitats bàsiques (la casa, l’alimentació), en el cas de l’electricitat, el gas i altres combustibles domèstics, la seua proporció en els pressuposts familiars és major a les llars més pobres i relativament menor en les més riques. Segons les últimes dades de l’INE, una llar amb ingressos mensuals nets inferiors a 500 euros ha de dedicar a llum i gas el 5,5 % del seu pressupost. Una llar amb ingressos superiors a 5.000 euros, només el 3,2 %.

Quan escric aquestes ratlles, la potència elèctrica instal·lada al nostre país és de 111,6 gigawatts (Gw). Però no cal activar tota aquesta potència. El rècord de potència màxima instantània d’hivern fou de 45,4 Gw i el d’estiu de 41,3 Gw. Aquest mes d’agost es preveu una potència màxima instantània de 35 Gw. Li recorde que en tenim instal·lats 111,6 Gw i el màxim que hem necessitat mai és de 45,4 Gw. Això vol dir, per exemple, que podríem tancar les centrals nuclears, que només representen 7,1 Gw.

Els tipus de potència instal·lada són, en ordre d’importància: eòlica (27,7 Gw), cicle combinat (26,2 Gw), hidràulica (17,1 Gw), solar (13,1 Gw) i nuclear (7,1 Gw). Només amb eòlica i solar ja superaríem el màxim previst de 35 Gw.

Però si donem una ullada a les fonts de l’electricitat que està produint-se mentre escric aquestes ratlles (ho pot consultar vostè en el web de Red Eléctrica Española), la qual cosa determinarà en definitiva el preu de la llum, resulta que l’ordre d’importància és ben distint: nuclear (26,1%), cicle combinat (18,3 %), solar (12,6 %), eòlica (11,6 %) i cogeneració (7,1 %).

És aquesta combinació la més barata? Té èxit la mà invisible d’Adam Smith en guiar les decisions del mercat? Què hi ha darrere d’aquesta mà?

Encara que podríem prescindir de la nuclear i dels riscos associats, tots sabem que unes instal·lacions velles, però amortitzades, representen un bon benefici. El convide a consultar el web institucional d’Iberdrola, apartat ‘accionistes significatius’. En el primer lloc trobem Qatar Investment Autorithy, val a dir, l’Estat de Catar, un país riquíssim per les seues reserves de petroli i gas natural. En tercer lloc, Norges Bank, el banc nacional de Noruega, país les riqueses del qual deriven del petroli. Ves per on, els accionistes significatius tenen interessos en hidrocarburs. Heus ací una explicació de la diferència entre el tipus de la potència instal·lada. Què diria Smith del fet que, segons el Banc d’Espanya, ha pujat la llum perquè puja el gas, si resulta que els principals accionistes de l’empresa elèctrica són els productors de gas?

Per cert, el fons sobirà de Catar (Qatar Investment Autorithy), que gestiona els beneficis dels negocis catarís, és el propietari del Paris Saint-Germaine Football Club, el PSG que el dia 7 d’agost va anunciar el fitxatge de Lionel Messi. L’endemà, l’astre del futbol plorava emocionat. Quan li arribe el rebut de la llum recorde que vostè, en definitiva, paga el sou de Messi. Potser també solta alguna llagrimeta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.