[Tafaneries valencianes, 15/04/2024, html ací, pdf ací]
Pujar-se a un trapezi és arriscat. Si el trapezi està penjat d’un globus aerostàtic, el perill es duplica. Això feia Henri Grellon, que actuà a València el 1850, i Leona Dare, que actuà dins del Teatre Princesa, amb dramàtiques conseqüències.
Josep Navarro i Cabanes, que fou redactor en cap del «Diario de Valencia» i que emprava entre altres pseudònims el de «Jonak», signà una documentada crònica sobre les ascensions en globus a València, ciutat que fou pionera en aquesta pràctica aerostàtica, que aparegué publicada el setembre del 1925, per rememorar els 75 anys de l’ascensió de monsieur Grellon. Efectivament, el diumenge 3 de març del 1850 s’enlairà el trapezista francés. Potser ho havia fet abans, perquè hem localitzat un reclam publicitari d’un ascensió el 7 d’octubre del 1847 d’un tal M. Guillot, que potser siga el mateix trapezista. Grellon ascendí des de la Plaça de Bous provisional (l’anterior a l’actual, les obres de la qual començaren aquell any). El trapezista havia substituït la cistella inferior del globus per un trapezi doble, també amb unes anelles, on feia exercicis. El globus no tenia cap sistema per a escalfar l’aire interior; simplement s’omplia d’aire calent, s’alliberava i paulatinament, en la mesura que es refredava l’aire, descendia. El governador, Melchor Ordónez, dictà un ban el 28 de febrer, reclamant la col·laboració dels alcaldes de Sueca, Alberic, Carlet, Alzira, Xiva, Llíria, Montcada, Sagunt (Murviedro, aleshores) i Torrent, per si el globus hi arribava, i la comandància de Marina estacionà sis vaixells a la mar. Tot anà bé. M. Grellon s’enlairà i descendí... sobre una barraca!: «En los primeros momentos de su elevación, afianzado el aeronauta en las dobles anillas, dió varias vueltas de dislocación; después, sostenido con la punta de sus pies en el trapecio, se quedó «a lo antipoda» («fent la figuereta» dicen nuestros chicos), y finalmente, subiendo al trapecio, dió muchas vueltas de molinete, presentando diferentes y arriesgadas figuras». I continua la crònica que cita un article de l’època: «Al bajar apoyó uno de sus pies en la muralla; pero como aún le quedaba fuerza al globo, fué a parar sobre el techo de una barraca, de donde, con el auxilio de un labrador, “que volcando el locomotriz dió libre entrada al aire atmosférico”, bajó sin novedad alguna, parando en el huerto de la casa número 16, junto al tiro de gallina [...] . El globo quedó un tanto rasgado al tropezar con unos palos de la expresada barraca». Sembla que havia començat a ploure i per això el viatge aerostàtic durà poc i el globus descendí prop de la Plaça de Bous, on tornà M. Grellon i fou aclamat. El «tir de gallina» esmentat era un entreteniment popular ubicat prop d’on ara està el Trinquet de Pelai. L’ascensió següent, el diumenge 17 de març, no es pogué realitzar perquè el globus s’esgarrà quan estaven omplint-lo d’aire calent. Sembla que Grellon patí un greu accident el 7 de setembre del 1852 que li afectà els peus i no n’hem trobat actuacions posteriors.
Un altra artista, acostumada a penjar-se de globus, la trapezista Leona Dare, actuà a València el 1884, si bé a l’interior del Teatre Princesa. Debutà el dijous 23 d’octubre, actuà l’endemà i el dissabte 25, quan es desencadenà la tragèdia.
Leona Dare era nord-americana. Va nàixer el 1855 i sembla que va créixer separada de la seua mare. Amb 13 anys començà a exercir de trapezista. Adquirí gran prestigi al seu país i a Amèrica del Sud, on impressionà al mateix emperador de Brasil. Realitzava agosarats exercicis amb el trapezi, es penjava d’un dispositiu que portava a la boca i baixava per la corda amb gran elegància. Als anys 70 arribà a Europa, on conquerí el públic per la seua simpatia. Actuà al Folies Bergère de París, a Berlín i a Viena. A Londres realitzà el perillós exercici de penjar-se de la boca d’un trapezi enganxat a la cistella d’un globus aerostàtic, un número que ja havia fet a Indiana (EUA) abans que el prohibiren per arriscat. També actuà a Madrid, on va romandre llargues temporades. El 1875 patí un greu accident a Sant Lluís i el 1880 un altre al Teatre Imperial de Viena. Aquesta «Original Reina dels Aires» actuà al Teatre Principal de València l’hivern del 1877. Tornà set anys després, quan va fer una gira per Saragossa, Albacete i altres ciutats.
Les descripcions de l’accident que patí Leona Dare al Teatre Princesa de València són discrepants. Ella apareixia per una porteta al sostre del teatre, on s’havien posat unes gases que simulaven els núvols del cel, i era il·luminada per la llum Drumond, uns potents arcs voltaics emprats al teatre de l’època. En un dels exercicis, miss Dare estava penjada dels peus i subjectava amb la boca un trapezi, on actuava un acròbata masculí, conegut com míster George. Segons una versió, alguna cosa es desplaça en el dispositiu de la boca de l’artista, el que fins i tot li trencà una dent; segons una altra versió, la que va difondre el mànager de l’artista entre la premsa valenciana, alguna persona del públic va fer un crit que el trapezista George va confondre amb el senyal per saltar a un altre trapezi, que encara no estava preparat. El públic, horroritzat per la caiguda mortal, va córrer a les portes, el que produí persones ferides. Leona Dare patí un atac de nervis, no parava de cridar i hagué de ser auxiliada per baixar del sostre del teatre. L’infortunat míster George morí poc després, mentre miss Dare es recuperava al llit de la impressió. Alguna lesió hagué de patir també la trapezista, perquè temps després s’informà que li havien practicat una operació quirúrgica a Madrid a causa de l’accident de València. La notícia de la tragèdia va córrer per Europa i, fins i tot, la delegació de Londres del New York Times remeté una crònica que aparegué el 23 de novembre a Estats Units. També el Boston Globe en donà notícia.
Potser l’actuació de la trapezista nord-americana estimulà l’afició aeronàutica d’Esteban Martínez Díaz, que encetà els seus projectes precisament als anys 80 i que en una exhibició a l’Exposició Regional del 1909 també penjat d’un globus, fou portat a la mar pel fort ponent, on es va perdre el rastre. Cap al 1894 o 1895, Leona Dare deixà d’actuar i es dedicà a buscar a la seua mare, el que sembla que aconseguí. Morí a Washington el 1922, quan tenia 67 anys. De míster George no hem trobat més referències.
