dimarts, 15 de juliol de 2014

Joaquín Juste. Defensor infatigable dels drets socials

[Necrològica. Publicada el 15/7/2014. Jpg ací]

[El títol original era "Joaquín Juste" i estava signat per "Víctor Agulló i Francesc J. Hernàndez". La versió publicada té com a títol "Joaquín Juste. Defensor infatigable dels drets socials" i com a autor, per una errada, apareix "Víctor Agulló i Francesc"].



El 8 de juny passat va morir Joaquín Juste Redón, defensor infatigable de la justícia i pal de paller del col·lectiu valencià a Montevideo. Tenia 91 anys. Joaquín Juste va nàixer en una de les cases que miraven al riu Túria del barri de Mont-Olivet. Va combatre a la Guerra Civil, colze a colze amb el seu pare, com a milicià anarcosindicalista. Hagué de marxar a l’exili a França, a Bolívia i a l’Uruguai. Fidel al seu ideari llibertari, organitzà la primera cooperativa de magatzemistes d’Amèrica Llatina. Contava com, nomenat portaveu durant una vaga, va haver de negociar amb el mateix president de la República uruguaiana. Aquest li retragué que estava assabentat que era un immigrant il·legal. Joaquín Juste li contestà que ell també sabia que conservava amb cura, a la taula del seu despatx, una fotografia dedicada de Mussolini. Els magatzemistes guanyaren la vaga. Joaquín Juste milità per donar una alternativa d’esquerres i progressista al predomini quasi secular del binomi Partit Blanc-Colorat a l’Uruguai, interromput només per dictadures assassines. Col·laborà a principis dels anys 70 en la construcció del Frente Amplio, que a hores d’ara forma govern sota la presidència del cèlebre Pepe Mujica. A més de la seua dedicació a la causa de la igualtat i la justícia, Joaquín Juste era un enamorat de València. Els racons de casa seua estaven plens de fotografies de les nostres terres. En diversos períodes presidí l’Associació Comunitat Valenciana de Montevideo i llançà en gener de 1993 el seu òrgan de difusió, El Micalet, que dirigí fins al número 48 (a hores d’ara n’han fet 114). Aquesta publicació prení el testimoni del butlletí de qualitat Terra Valenciana, que als anys cinquanta editava el sector progressista de l’emigració valenciana amb col·laboracions de Manuel Sanchis Guarner o Joan Fuster, entre d’altres. Reprenent aquest esperit, Joaquín Juste juntament amb el Sr. Pechuán, tingué una aportació fonamental per al reviscolament de l’associacionisme valencià a l’Uruguai, en l’actualitat un dels més importants del món. Va contribuir a dinamitzar el Centre Valencià mitjançant nombroses activitats culturals com ara xarrades sobre salut i qualitat de vida, excursions per les terres uruguaianes, instauració de la «paella mensual», classes de valencià, teatre, xocolatades, etc. També va ser un dels promotors d’iniciatives com el «Plan Volver» de la Generalitat Valenciana (en actiu fins fa dos anys) per fer possible que els valencians i valencianes residents al món que feia dècades que no havien pogut tornar a terres valencianes gaudiren almenys en un altra ocasió de la festa de les Falles. Igualment fou l’impulsor de la I Conferència de Centres Valencians d’Amèrica, que se celebrà a Montevideo el 1997. Tot plegat, Joaquín Juste s’uneix a altres exiliats polítics valencians a l’Uruguai com ara Francisco Ferrándiz Albors, José Estruch, Gori Muñoz, Benito Millá o Victoria Barceló, persones amb trajectòries que haurien de ser conegudes i valorades. Amb la mort de Joaquín Juste hem perdut un home de mirada clara i compromís transparent, defensor infatibable dels drets socials i la cultura valenciana, un lluitador de memòria ampla i idees contundents, de conversa generosa, on no emprava de manera vana paraules com igualtat i llibertat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.