dijous, 29 d’octubre de 2015

Famílies

[Publicat a Opinió, 29/10/2015, html ací, jpg ací]

La forma més freqüent de convivència entre els joves no és el matrimoni, sinó la parella de fet. En una comparació entre les parelles de 1995 i les del 2006, l´estudi 69 de la sèrie Opinions i actituds del CIS va concloure que, fa una dècada, el percentatge d´unions de fet superava al de matrimonis per a les dones entre 20 i 29 anys que ja havien format la seua primera unió. Canvis en la parella que tenen a veure amb modificacions a les llars.
L´agència estadística de la Unió Europea acaba de publicar la seua enquesta sobre les llars europees. La forma més freqüent és trobar una persona adulta sense xiquets, el que representa una tercera part del total de les llars. A continuació, la parella sense fills suposa una de cada quatre llars. Només en tercera posició trobem la parella amb xiquets o xiquetes (una de cada cinc llars).
També al nostre país, la forma més freqüent de llar és la persona adulta sense xiquets o xiquetes. La parella amb fills la trobem només en el 23 % de les llars espanyoles, percentatge només superat per Irlanda, Xipre, Luxemburg, Malta i Portugal. No cal dir que els països més avançats socialment i econòmicament presenten percentatges menors de llars que seguirien el model de parella amb xiquets o xiquetes i que, com podem deduir de l´estudi del CIS, en bona mesura i sobretot en les edats més joves, serien parelles de fet.
A Roma ha finalitzat el sínode episcopal sobre la família. Als seus documents finals, el bisbat catòlic continua identificant la família amb un matrimoni de persones de diferent sexe abocat a fer-se «una sola carn» (Mt 19, 6). Els bisbes segueixen ignorant no només el matrimoni homosexual sinó també les modificacions tan importants de la parella o de la llar, de les quals deixen constància les estadístiques oficials. Hi ha algun eclesiàstic que tampoc no se n´adona de la pobresa (que la sociologia acredita) i, el que és pitjor, ignora que ha de viure en ella (Mt 6, 26-28).
Els bisbes reunits a Roma continuen alertant sobre l´extensió de «situacions familiars irregulars», sense entendre que allò «irregular», estadísticament parlant, és el que ells defensen. Si la jerarquia catòlica continua adoptant aquesta perspectiva «ultraterrenal» (com diuen ells), no ha de sorprendre que minve el percentatge de practicants. Al País Valencià, les persones que es declaren no creients o atees són ja el triple de les que diuen anar cada setmana als oficis religiosos. En el cas dels homes, només un 5% diu anar a missa setmanalment. Però el bisbat continua tan ultra... terrenal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.