divendres, 27 de març de 2015

Europa i el sacrifici de la donzella


[Publicat a Posdata, html ací, pdf ací]

L'editorial Pre-textos ha publicat La consagración de la primavera. La Gran Guerra y el nacimiento de los tiempos modernos, un notable estudi sobre la I Guerra Mundial de Modris Eksteins, historiador canadenc d'origen letó, que incomprensiblement duïa un quart de segle inèdita en castellà.

La investigació d'Eksteins té una pretensió paradoxal: entendre un esdeveniment inintel·ligible. Les aspiracions polítiques o les estratègies militars que determinaren les accions bèl·liques de l'estiu del 1914 ben prompte foren ultrapassades per una circumstància inèdita en la història: l'estancament durant anys d'un front de trinxeres, pràcticament immutables, que esdevingueren l'escorxador d'una generació de joves europeus. A les principals batalles del Front Occidental, com ara Verdun, Somme o Ypres, les baixes es comptaren per centenars de milers de persones; el desplaçament de les línies, per pocs quilòmetres. Allà, enmig d'un paisatge precursor del surrealisme, l'única victòria fou la del nihilisme radical. Una majoria de supervivents foren estigmatitzats per la visió de la inhumanitat radical. Cadascú d'ells fou reduït a un àtom que contenia l'univers de la desfeta moral general. Eksteins revisa exhaustivament correspondència i diaris dels combatents, molts d'ells inèdits, i enfila un comentari de les representacions generals dels soldats segons les seues nacionalitats i les etapes de la conflagració. Així, per exemple, són glossades les connotacions del «deure» per als combatents dels diferents bàndols. També explica Eksteins les raons que animaren els inaudits i postrems episodis de confraternització dels Nadals del 1914 o, fins i tot, la poca freqüència dels casos d'insubordinació.

El seu llibre, però, va molt més enllà. Rastreja els símbols de la metamorfosi produïda per la Gran Guerra, la guerra civil de la classe mitjana, en les manifestacions culturals anteriors, entre ells l'estrena del ballet de Nijinski de La consagració de la primavera de Stravinski (la mort de la jove, oferida com a sacrifici a la primavera, seria un símbol de la «generació perduda»), i estudia altres conseqüències, com ara, l'apoteòsica recepció que tingué Charles Lindbergh després del seu vol trasatlàntic en solitari, l'èxit de Sense novetat en el front d'Erich Maria Remarque, l'hedonisme dels enfollits Anys Vint o la combinació de camaraderia de trinxeres i estètica kitsch amb la qual Adolt Hitler, excombatent de la Gran Guerra, ornà els seu programa totalitari i genocida. Com cap altre esdeveniment, la I Guerra Mundial tancà un temps i obrí el nostre present.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.