dijous, 5 de març de 2015

Catalá

[Publicat el 05/03/2015, Opinió, html ací]

La Conselleria d´Educació fa propaganda, amb diners públics, del districte escolar únic. «Prioritzem la llibertat de les famílies», diuen. És una vella mentira. Es remonta al govern Thatcher. Geoff Whitty, que ocupava la prestigiosa càtedra Mannheim de l´Institut d´Educació de la Universitat de Londres, va estudiar als anys 90 l´efecte del districte únic, combinat amb rànquings d´escoles. La seua conclusió fou que, tots dos factors, produïen una intensificació de les diferències socials, legitimades ara amb una nova retòrica. El conegut efecte Mateu: els centres millor classificats poden seleccionar millor l´estudiantat; dels pitjors classificats fug l´estudiantat que pot fer-ho (per exemple, perquè pertanyen a famílies amb més diners o millors horaris laborals per portar els xiquets i les xiquetes a escoles allunyades). Amb el temps, els centres pitjors classificats esdevenen pèssims. La demanda d´ensenyament privat augmenta i els seus preus (com ja passa ací).
Malgrat les conseqüències negatives, la retòrica de la llibertat d´elecció tornà a aparéixer en la llei nordamericana «que cap nen es quede enrere» (No Child Left Behind, NCLB) del 2002, sota la presidència de G. W. Bush, adobada amb les conegudes proves diagnòstiques que tenen el mateix efecte classificatori. Una altra vegada la conseqüència perversa per al sistema educatiu ha estat ben documentada. Podeu veure el llibre de Diane Ravitch «Vida i mort del gran sistema escolar nordamericà» (2010) que té el significatiu subtítol: «Com les proves diagnòstiques i la l´elecció [de centre] han soscavat l´educació». Però no cal anar a bibliografia especialitzada. Ací teniu un judici demolidor: «La llei NCLB tenia alguns defectes greus que estan perjudicant els nostres fills en lloc de ajudar-los. Els professors es veuen freqüentment obligats a ensenyar per a la prova». Són paraules de Barak Obama, de l´any 2011.
I quan la combinació de proves diagnòstiques i districte únic ja havia mostrat les seues conseqüències negatives pel que fa a l´educació en conjunt, ací Wert i Catalá la recuperen i li fan propaganda. Per què? Molt senzill: perquè encara que és una combinació negativa per a l´educació en el seu conjunt, és beneficiosa per a l´ensenyament privat. I damunt, la consellera Català es permet amenaçar: si el Partit Popular perd les eleccions, diuen, perillen els llocs de treballs dels professors dels centres concertats. El ben cert és que des del dia que María José Catalá fou nomenada consellera fins el curs passat (últimes dades publicades pel ministeri) hi ha 2.591 docents menys als centres educatius públics valencians, la qual cosa no es justifica per una baixada de l´alumnat, perquè hi ha 10.929 estudiants més.
Estudis i dades, front a propaganda i amenaces.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.