dissabte, 28 de juny de 2014

Raó de la regressió del PP


[Opinió. Publicat el 28/6/2014. Web ací]

De les enquestes realitzades pel CIS podem deduir un fet important: és ben distint el descens de vot del PSOE i el del PP. Agrupar-los en el paraigua de la caiguda del bipartidisme és una errada analítica. Entre les enquestes preelectorals d'eleccions europees de 2009 i les de 2014, la intenció de vot entre els votants del PSOE va minvar 21 punts i 29 en el cas del PP, però hem de considerar que la intenció general de vot als socialistes havia caigut durant aquest període de manera suau però continuada, mentre que la dels populars havia pujat fins a l'accés a la presidència del govern de Rajoy i es desplomà després abruptament.
Si estudiem en quin segment de l'espectre polític perd intenció de vot cadascú dels partits, la conclusió és encara més rellevant. En el cas del PSOE, la pèrdua d'intenció de vot l'allunya de l'extrema esquerra, mentre que en el cas del PP l'acosta a l'extrema dreta. Anem amb les dades. El 2009, 1 de cada 2 persones que es consideraven d'extrema esquerra declarava tenir intenció de votar PSOE en les eleccions europees; el 2014, només era 1 de cada 6. D'altra banda, en les enquestes del 2009, 5 de cada 6 persones que es consideraven d'extrema dreta declaraven la intenció de votar PP; el 2014 encara n'eren 3 de cada 4.
L'espai que el PSOE deixa per l'extrema esquerra es correspon amb el creixement de la intenció de vot a altres partits, com ara IU i ERC; el primer multiplicà per 2 la seua intenció de vot en el segment de l'extrema esquerra, mentre que ERC la multiplicà per 5; l'espai que el PP deixa pel centre l'ocupa CiU i UPyD, que multiplicà per 3 la seua intenció de vot en aquest segment. Però no hem de pensar en una transferència dels vots populars a aquestes formacions. Per cada antic votant del PP que en les darreres eleccions europees declarava que votaria UPyD, n'hi havia 2 que afirmaven que votarien en blanc i 7 que preferien l'abstenció.
Aquest desplaçament cap a l'extrema dreta de l'electorat popular podria estar a la base del caràcter regressiu de moltes actuacions recents dels governs populars en els diversos nivells de l'Estat, ja siga la manca de polítiques actives i efectives d'ocupació, l'alleugeriment de les càrregues fiscals a les grans fortunes, el desmantellament de la negociació col·lectiva, la repenalització de l'avortament, l'enduriment de la política d'estrangeria, la bel·ligerància front a les aspiracions dels pobles català i basc, la desconsideració dels dependents, etc. El PP ha de donar satisfacció al seu electorat, que cada vegada està més a la dreta de l'espectre polític. «It's not personal, Sonny. It's strictly business».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.