dimecres, 26 de març de 2014

Cada dia 10

[Opinió. Publicat el 26/03/2014. Web ací. Jpg ací]

Al País Valencià hi ha 696.000 persones desocupades (EPA 4t trimestre 2013), homes i dones que volen treballar i no poden fer-ho. No s’inclouen en aquesta immensa quantitat ni les persones desanimades, que ja no busquen faena, ni aquelles altres que han decidit constituir una petita empresa. De les persones desocupades, només 292.300 reben prestació per desocupació. Això vol dir que, des de que Rajoy va accedir a la presidència del govern, ací hi ha 55.000 persones desocupades més i 16.200 perceptors de prestacions menys. Encara que ens repetesquen el contrari, el túnel és més llarg i més fosc per a més persones.
La prestació per desocupació es cobra el dia 10 de cada mes. Ni les televisions, ni les ràdios, ni els periòdics, en parlen, malgrat el volum de persones afectades. Cap ofrena de flors, processó o romeria aconsegueix reunir ni la meitat de gent que arreplega aquesta marxa periòdica dels nostres desocupats o desocupades als bancs per cobrar. I recordeu que el 58% de les persones desocupades (3 de cada 5!) no rep cap prestació. Cap club esportiu té tants socis. Són molts més que totes les persones que, en un diumenge qualsevol, assisteixen als nostres camps de futbol. I, tanmateix, silenci absolut dels mitjans de comunicació.
El nombre de persones desocupades al País Valencià és equivalent a més de la meitat dels votants del Partit Popular en les darreres eleccions autonòmiques i més que en tingué el Partit Socialista. Són més del doble que els votants de Compromís i Esquerra Unida junts. Imagineu que els mitjans de comunicació transmeteren la veu de les persones desocupades en aquesta mateixa proporció. Però no és així: silenci quasi absolut.
Millor dit, hi està instaurat un “mutisme aclaparador”, concepte que Axel Honneth (El dret de la llibertat, p. 462) relaciona encertadament amb els processos de “pèrdua de seguretat i flexibilització” de l’esfera del treball social. Aquests processos transmeten la falsa impressió que “l’únic responsable del destí laboral propi és un mateix”. Allò que ara sintetitzen cínicament amb la noció d’“empleabilitat”. No existeix l’“empleabilitat” com una característica personal. La possibilitat de ser ocupat o ocupada depén de l’entorn laboral: ho saben bé les persones desocupades o les migrants. No és el mateix el País Valencià que Baden-Württemberg. I per això, 1 de cada 4 persones desocupades desitjaria aprendre alemany, just el doble de proporció que la població en general, o anglés 10 punts per dalt de la mitjana (baròmetre del CIS de febrer 2014).
El dia 10 recordeu les persones desocupades. I tots els altres dies del mes, també.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.