Parle, que l'entenen

[Opinió, 8 d'abril del 2023, html ací]

 Per primera vegada en la història valenciana disposem de dades obtingudes amb la mateixa metodologia per comparar polítiques lingüístiques.

El 1995, any que Eduardo Zaplana ocupà la presidència de la Generalitat, el percentatge de persones que declaraven disposar de capacitat per parlar en valencià perfectament o bastant bé era del 69,5% a la zona de predomini lingüístic valencià. Als governs de Zaplana seguiren els de Francisco Camps i Alberto Fabra. Quan el Partit Popular va perdre la majoria parlamentària, l’any 2015, aquell percentatge estava en el 56,4%. Havia caigut 13 punts. Durant la presidència en la Generalitat de Ximo Puig, ha baixat al 54,9% (Enquesta del 2021, telefònica), 1,5 punts menys, pràcticament en el límits del marge d’error estadístic (1,25). És raonable suposar que s’ha aturat el ritme de la davallada.

El 1995, quan Zaplana obtingué el suport de les Corts per a formar govern, el percentatge de les persones que declaraven usar sempre o freqüentment el valencià a la llar era del 49,1%. Quan Fabra deixà la presidència, era del 29,0%. En 20 anys, l’ús a la llar s’havia desplomat 20 punts! La darrera enquesta d’ús, amb treball de camp del gener del 2023, mostra que el percentatge d’ús a la llar s’ha elevat fins al 31,6%. Com en el cas anterior, durant el govern de coalició anomenada del Botànic sembla haver-se aturat la davallada i, fins i tot, apareix un repunt de 2,6 punts que també està en els límits de l’error estadístic (en aquest cas: 3,1).

En el cas de l’ús del valencià al carrer, amb persones desconegudes, potser sí que s’ha produït un descens en el ritme de la caiguda, però tal vegada no tan notable. En arribar els governs del Partit Popular, el percentatge era del 26,7%. Quan es produí el canvi als governs de Ximo Puig, era del 17,9%. Ara s’estima en el 14,7%, amb els marges d’error estadístic indicats.

Una de les causes probables de la pèrdua d’ús al carrer es troba en la infravaloració que fem de les competències alienes. A la zona indicada, el 93,0% afirma entendre el valencià (Enquesta 2021), tanmateix la percepció social de la competència dels altres és molt menor. En un estudi de l’any 2022 sobre dos regions sociolingüístiques de la província de València, amb una capacitat ponderada per entendre el valencià del 94,2%, la mitjana de la consideració de la població d’aquesta capacitat era d’un 72,8% (marge d’error 3,4). Més de 20 punts per baix! Aquest és el cercle viciós: infravalorem la competència aliena, inhibim l’ús (fem servir el castellà), hi ha menys presència social del valencià i, per tant, infravalorem la capacitat de les altres persones. El mateix passa amb la capacitat de parlar en valencià. En la zona estudiada, la competència ponderada és del 69,1%; però la creença de la mostra de la població baixa aquest percentatge al 51,9%. Dos conclusions. Primera: no totes les polítiques lingüístiques són iguals. Segona: parle, que l’entenen.