dimarts, 2 de gener de 2018

Contraimpost educatiu

[Opinió, 2/1/2018, html ací, pdf ací]

La lògica fiscal habitual és que paguen els que més tenen a fi de beneficiar el conjunt de la població i avançar en la igualtat. A l´educació, però, impera un contraimpost, perquè els diners de tots serveixen als que més tenen. L´Institut Nacional d´Estadística (INE) ha quantificat recentment aquesta transferència: 6.024 milions d´euros a l´any o, el que és el mateix, 16,5 milions d´euros al dia. Aquests són els diners que l´Estat ingressa en els comptes corrents de les empreses privades d'ensenyament, segons les estimacions de l´INE.

Se sol justificar aquest contraimpost amb dos arguments igualment fal·laços. El primer és l´apel·lació a la llibertat d´ensenyament i el dret de pares i mares a escollir centre docent (article 4, LODE). Però cap llei diu que, en cas d´escollir un centre privat, l´Estat haja de subvencionar la tria, de la mateixa manera que la llibertat sindical de cap manera implica que l´Estat subvencione la quota d´afiliació.

El segon argument fal·laç és que totes les famílies poden escollir centres privats. Aquests, però, cobren quotes i serveis i no poden estar matriculades aquelles persones que no les paguen. Concretant: segons l´INE, al curs 2014/15, cada alumne de l´ensenyament no universitari aportà 1.893 euros com a mitjana (1.687 a la nostra comunitat), aproximadament 3 vegades el salari mínim interprofessional (SMI) d´aquell any. Això vol dir que una família amb dos xiquets que rebera el SMI i volguera enviar els seus fills a una escola privada, necessitaria dedicar-hi més del 40 % dels seus ingressos.

D´altra banda, les famílies que paguen l´ensenyament privat veuen multiplicada la seua aportació amb els diners públics. Per cada euro que aporten en quotes educatives, l´Estat en posa 1,76 (1,96 a la nostra comunitat). Amb aquestes aportacions, les empreses obtenen un benefici considerable: 557 milions d´euros, o el que és el mateix, 1,52 milions al dia (i això amb una fiscalitat ínfima del 0,5%). Al País Valencià, les empreses d´ensenyament obtenen 68 milions d´euros a l´any, 186.490 euros de benefici al dia. Ara bé, cal dir que la comparació dels beneficis segons les comunitats autònomes mostra que augmenten allà on l´aportació de les famílies és major. Per això, també resulta important el fet que la nostra siga una de les comunitats en les quals l´aportació familiar és més elevada, darrere de les de Madrid i Catalunya i pràcticament al mateix nivell que Canàries, que és la tercera.

En definitiva, ningú no qüestiona la llibertat d´ensenyament, però el contraimpost educatiu no es pot conciliar amb el valor suprem de la igualtat que estableix la nostra Constitució en el seu article primer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.