Nazis a València (I)

[Tafaneries valencianes, 5/3/2017]

Un element important per explicar la presència d'agents nazis al nostre territori foren les seues relacions amb empreses alemanyes, que tingueren un factor decisiu en la creació de la «Sociedad Financiera Industrial» (SOFINDUS), dirigida per Johannes E. F. Bernhardt, (1897-1980) general que fou general de les SS. Bernhardt jugà un paper decisiu en la Guerra Civil. Segons l'historiador Ángel Viñas, fou ell qui, el 25 de juliol de 1936, quan la República havia aconseguit contindre la insurrecció dels feixistes, volà a Alemanya des del Marroc espanyol, on Bernhardt era empresari i dirigent nazi, per convéncer Hitler, que estava al festival de Bayreuth, perquè prestara suport als sublevats. Una setmana després, el 31 de juliol de 1936, es va constituir a Tetuán la Societat Hispano-Marroquí de Transport (HISMA), encapçalada per Bernhardt, que organitzà, amb avions alemanys, els subministraments a les tropes de Franco. Més endavant es va constituir una empresa comercial (ROWAK), que canalitzà el suport econòmic als feixistes. HISMA i ROWAK s'integraren en SOFINDUS, un grup empresarial que, a més, reunia 16 empreses alemanyes i que serví de cobertura a l'activitat dels nazis.

Després de la Guerra Mundial, Bernhardt, que en agraïment gaudí de la protecció de Franco, possà en marxa molts negocis. En un informe del 3 d'octubre de 1948, desclassificat per la CIA, es fa esment, entre altres, de la productora Sagitario Films, el laboratori cinematogràfic Cine Arte, una companyia d'importació i exportació, anomenada Erce S.A., una fàbrica de sabó a Cantàbria i una fàbrica de motors de camions diesel amb seu a Madrid que estava relacionada amb una altra a València. Segon l'informe, l'antic general de les SS disposava d'una finca a Dénia. Per això, Bernhardt i la seua dona, Ellen, visitaven València. Hi ha, per exemple, un altre informe desclassificat que parla d'una estada seua a l'Hotel Reina Victòria de València, el 30 de gener de 1945, fent escala entre Dénia i Madrid.

En el llibre de H. M. Enzensberger sobre el general alemany Kurt von Hammerstein es conta com la seua filla, Marie Therese, treballà a una oficina d'importació de taronges que hi havia a la Lürzowplatz de Berlín, dirigida per un Baró Roland (o Rolland), que en realitat era una tapadora del servei d'intel·ligència alemany, l'anomenat «Abwehr». Un altre exemple de la relació entre agents nazis i el comerç de taronges el tinguérem a casa nostra amb Heinrich Kummermann Fichtner, relacionat amb l'empresa fundada per Ramón Huguet Diago.

Ramón Huguet va contraure matrimoni amb Josefa Grau Piera. Tingueren tres fills, entre els quals hi havia Josefina (1913-1985), que va contraure matrimoni amb Heinrich Kummermann, que es va fer dir també Enrique Junemann. Aquest va nàixer a Meissen, l'abril de 1904. També tingueren almenys tres fills, entre els quals es trobà Julián (mort el 1998).

En morir Ramón Huguet, la seua empresa d'exportació de taronges es convertí en «Viuda de Ramón Huguet Diago». Tenia la seu a València, al carrer Pintor Sorolla, 4-6. L'encarregat era Kummermann, el gendre de la propietària. A la fi de la II Guerra Mundial, les autoritats nord-americanes demanaren la repatriació des d'Espanya de Kummermann, per ser membre del partit nazi i del seu sindicat, DAF.

Entre els documents desclassificats per la CIA, hi ha un «Informe sobre Hans Hermerschmith i altres», datat a Madrid, el 14 de juny de 1946 i signat pels agents nord-americans amb noms en clau F-35 i F-37, que aporta informació sobre Kummermann. Segons aquest informe, Kummermann també feia negocis amb articles d'oficina d'un altre empresari alemany, A. M. Neudermuth, que vivia al carrer Maestro Gozalbo, 31, de València. Quan Kummermann fou inclós en la llista per ser repatriat i jutjat, la seua sogra Josefa Grau, s'adreçà al general Aranda, llavors capità general de València, per trobar una eixida a l'assumpte. Segons l'informe, Kummermann era molt amic del nazi Hans Hermerschmith. Aquest residia a França, però, quan els aliats desembarcaren a Normandia, viatjà a València i s'allotjà a la casa de Kummermann. Amb ell portava una gran quantitat de diners, amb els quals comprà propietats a Julio Ysauro, de Polinyà del Xúquer, per valor de mig milió de pessetes. L'any 1946, quan els policies anaren a per ell per, si ho autoritzava el règim, repatriar-lo, Hermerschmith fugí, per l'advertiment d'un altre policia. Un amic de Hermerschmith i de Kummermann, Manuel Porta, de Beniarjó, li deixà un automòbil Fiat, matrícula VI-2194, amb el qual el primer (probablement amb Kummermann) arribà a Madrid el 31 de maig de 1946. A la capital estant, es posà en contacte amb Pedro Monzón, un falangista que tenia un lloc de fruita (la parada 102) al mercat de la plaça de Legazpi i que vivia al Passeig de les Delícies, 126, de Madrid. S'hi va allotjar Hermerschmith, que portava amb ell 250.000 pessetes. També visità un altre alemany que vivia clandestinament a Madrid i es feia dir «Jorge». Aquest estava casat amb una dona alemanya i havia entrat a Espanya camuflat en una expedició de treballadors espanyols repatriats. Aquest «Jorge» era un gran amic de Miguel Primo de Rivera, fill del dictador homònim i germà de José Antonio, el fundador de la falange, i al qual Franco havia fet ministre d'Agricultura entre 1941 i 1945. Tots dos, «Jorge» i l'exministre, vivien al carrer Velázquez, 134, de Madrid i sembla que, gràcies l'amistat i l'afinitat ideològica, Primo de Rivera havia aconseguit la documentació necessària per a «Jorge». Aquest, per resoldre la situació de Hermerschmith, també es posà en contacte amb Ramon Feced Gresa, un antic polític de Partit Republicà Radical, que s'havia integrat posteriorment en la seua ala dretana, i que, casualment, també havia estat ministre d'Agricultura en temps de la República (1933-1934). Feced intercedí per Hermerschmith davant l'ambaixada britànica, amb la qual mantenia bones relacions, a fi que els aliats retiraren Hermerschmith de la llista d'alemanys a repatriar. Mentrestant, també la vídua d'Huguet li va remetre a Madrid un «afidàvit» a favor de Hermerschmith de l'alcalde de València, Juan Antonio Gómez Trénor. Aquest document, més altres que aconseguiren a Madrid de Rafael Calvo de Garcillán i del Director General de Seguretat, Francisco Rodríguez Martínez (un militar, que fou director general des del 1942 fins al 1951), fou documentació suficient perquè Hermerschmith poguera tornar a València sense por de ser detingut. Comprà una motocicleta DKW per 15.000 pessetes i arribà a València el 9 de juny.

[CONTINUARÀ]