El 1916 s’inaugurà el Mercat de Colom, una obra d’inspiració modernista de l’arquitecte municipal Francisco Mora. El nou mercat havia de servir a la població, que ja començava a créixer, del nou Eixample. Per donar popularitat a la inauguració s’organitzà un concurs de bellesa, un dels primers que es va fer a València. En la seua realització es va emprar un sistema de selecció semblant al que s’havia fet servir en el concurs de l’Exposició Regional de 1909. Les dones candidates enviaven una fotografia amb un lema, una comissió en feia una selecció, es posaven les fotos en un lloc amb urnes i després, per votació popular, es triava la guanyadora. Feia menys de deu anys que els periodistes del Chicago Sunday Tribune havien inventat aquesta fórmula per trobar «the most beautiful Woman in America». En el cas del Mercat de Colom, hi hagué un Comité, que tenia la seu al carrer Ambaixador Vich, 7, i estava format només per homes, que eren tant representants d’entitats que col·laboraven amb el projecte del nou mercat, com ara l’Ateneu Mercantil o l’Associació de la Premsa, com persones vinculades a la bellesa, com ara el poeta i lletrista Maximiliano Thous (del qual ja hem parlat) i els pintors Manuel Benedito i Tadeo Villalba, que tenien el seu taller-exposició al carrer Alfredo Calderón (ara carrer Correus). Benedito i Villalba tant feien carrosses, com caretes de carnestoltes o escenografies per al Teatre Apolo; també feien pintures decoratives a les cases burgeses, la qual cosa els havia donat molta popularitat. Anys després, Villalba arribà a presidir la Casa de Levante a Madrid i fou l’origen d’una nissaga molt important al teatre i, sobretot, al cinema espanyol. El seu fill, Tadeo Villalba Ruiz, fou decorador, productor (creà «Valencia Films») i artista faller; el fill d’aquest, Tadeo «Tedy» Villalba Rodríguez fou escenògraf, auxiliar de producció i productor, així com fundador i membre de l’Acadèmia de Cinema, que el guardonà amb un Goya d’Honor el 2006. I un fill d’aquest, Tadeo Villalba Carmona, també és productor cinematogràfic. Entre les seues obres trobem «Vicky, Cristina, Barcelona» de Woody Allen. Però tornem al concurs de bellesa del Mercat de Colom.
Entre les fotografies remeses, el Comité en va triar onze, que corresponien a les senyoretes: María i Filomena Albert Benaches, Isaura Coffé Den Bogaerde, Elenita Durá Orduña, Conchita Ferrer, Pilar Grau, Pepita Lisón, Florencia Llopis, Isabelita Pérez López, Leonor Rubio Gallego i Blanquita Margarita Suárez Zarza. S’instal·laren fotos i urnes al vestíbul de l’antic Teatre Martí, especialitzat en comèdies lleugeres, que es trobava on ara són els cinemes Lys. Anys després, el teatre fou rebatejat com «Bata-clan», igual que la tràgicament coneguda sala parisenca.
Diàriament, els periòdics donaven compte de com augmentava l’escrutini de vots a les candidates que havia triat el Comité. Al mateix temps, el Comité convocà un concurs de poesia, perquè els lletraferits exaltaren la bellesa de la guanyadora (abans de triar-la!). Finalment, el 23 de desembre es proclamaren els resultats: el primer lloc del concurs l’obtingué Elenita Durá Orduña, que arreplegà 43.300 vots. Era filla d’un membre de l’Ateneu Mercantil i s’havia presentat amb el lema «Dione», nom mitològic que vol dir «reina divina», i ho encertà.
L’endemà, la vespra de Nadal, hi hagué una cavalcada per la ciutat. Isqué a les 12,30 de la plaça de Bous. Estava encapçalada per la Guàrdia Municipal, amb timbals i clarins. Després marxava la roca «La Fama». A continuació desfilaren tipus populars del mercat: des de la «puntillera barata» fins a l’«olivero» amb el seu burro. Després hi havia representacions de les seccions del mercat: per al peix, una carrossa que representava una barca i l’art del bou, acompanyada de pescadors; per a la secció de les aus, hi havia una carrossa amb un gran titot; per a la verdura, una cistella de fruites. També hi hagué parelles muntant a la gropa. Després una carrossa amb Elenita i la seua Cort d’Amor: Florencia, Leonor, Isabel, Isaura, Pilar, Filomena i María. Les altres finalistes no havien pogut assistir. Tancava la Banda Municipal i més Guàrdia del Municipi.
El mateix dia per la vesprada, el Comité oferí un banquet a la guanyadora del concurs al Palace Hotel. Els responsables del projecte feren un parlament. També adreçà unes paraules Elenita Durá i aconseguí emocionar l’auditori. Va dir que admetia el triomf, «pero no por ser bella, no, sino porque era valenciana, y porque triunfaba la mujer valenciana». Gran ovació. Els poetes guardonats, els senyors Llull i José Juan García, llegiren les seues composicions i tots brindaren amb xampany.
A la fi d’un banquet anterior dels membres del Comité, Francisco Banquells Arañó, l’alcalde accidental quan s’aprovà el projecte del Mercat de Colom i un dels seus defensors més destacats, proposà que les entitats hi representades apadrinaren un xiquet pobre que vinguera al món l’1 de gener de l’any 1917. I així es va fer. El Comité en trià un entre els 17 xiquets que nasqueren aquell dia. Després organitzaren un luxós bateig. Hi hagué una nova cavalcada, fins arribar a l’església de Sant Joan i Sant Vicent, que també està a l’Eixample, al carrer Isabel la Catòlica. Allà batejaren el nadó. A la cerimònia va fer de madrina Elenita Durá i de padrins el president de l’Ateneu i el del Mercat de Colom. El triat com a fill adoptiu del mercat fou Juan Flor Jiménez, fill del matrimoni de porters de l’habitatge de la plaça Músic Gomis núm. 2 (l’actual plaça del Correu Vell; ara rep el nom del músic autor de l’Himne de la República un carrer al barri de Sant Isidre). El xiquet fou obsequiat amb una magnífica cerimònia, amb carrosses custodiades per la policia a cavall. A més, rebé com a regal una cartilla bancària a la qual Banquells feu una primera aportació de 500 pessetes, i a la qual el ministre d’Educació, senyor Joaquín Ruiz-Jiménez (el pare, el fill homònim també ho fou), n’aportà altres 250. Altres xiquets pobrets, com Luis Martínez Vidal, Cristobal Adelantado Vañó i Manuel Polo Jaime Soler, s’hagueren de conformar amb un record del nou mercat. Mala sort.
Elenita fou cantant. El març de 1910 va interpretar una romança al teatre de l’Associació d’Obrers en General. La premsa la presentava com una «monísima niña». El desembre de 1915 actuà a la Unió Musical de Llíria, interpretant el cuplé «El bueno de Guzmán». També a Cullera, en un festival benèfic. Després del concurs s’integrà com a «tiple cómica» en la companyia de l’actor Miguel Miró i el músic Francisco L. Grauttera, actuant per diversos llocs d’Espanya amb números d’òpera i d’opereta. També una altra de les participants en el concurs, la guipuscoana Blanquita Margarita Suárez Zarza, es dedicà al cant.
El juliol del 1917, Elenita Durá i a la resta de finalistes del concurs foren distingides pel rei Alfons XIII amb la condecoració oficial de la Reconquista de Vigo (?). El monarca també atorgà aquesta imprevista distinció al nadó Juan Flor Jiménez. Elenita Durá morí el dia de Sant Joan de 1983, poques setmanes després que la soprano basca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.