diumenge, 6 de desembre de 2015

El duel en què van ferir Blasco Ibáñez

[Tafaneries valencianes, 6/12/2015, en jpg ací]


El 29 de febrer de 1904, Vicente Blasco Ibáñez es va batre en duel amb un tinent de carabiners, Juan Alastuey Marías. Blasco tenia trenta-set anys, era diputat a Corts per Unió Republicana i ja havia publicat les seues novel·les d´assumpte valencià. Blasco ja s´havia batut el 1900 amb Fernández Arias, director del diari La correspondencia militar. El novel·lista fou lleument ferit a la cuixa. El 1904 tornà a batre´s en duel.
Quan es bateren a Madrid, els duelistes ignoraven probablement que ambdós compartien procedència. Gaspar i Ramona, els pares de Blasco, eren aragonesos i també els Alastuey procedïen del Pirineu d´Osca. El 1893 trobem Juan Alastuey com a sergent del Batalló de Caçadors de Muntanya número 4 de Barbastre. Cinc anys després, quan ja era tinent, va rebre la creu de primera classe del mèrit militar per les seues accions heròiques realitzades en la Guerra de Filipines, en els enfrontaments de Tayabo i Sato, a l´illa de Luzón.

Alasteuy no va gaudir de la celebritat que tingué un altre tinent d´infanteria, Saturnino Martín Cerezo, que comandava el destacament que va suportar més de 300 dies de setge a Baler, també a l´illa de Luzón, cent quilòmetres a llevant de la posició del tinent Alastuey. Els herois de Baler foren immortalitzats en diverses novel·les i en la pel·lícula «Los últimos de Filipinas». Cal recordar que les campanyes de Cuba i Filipines atiaren el republicanisme de Blasco. La culpa de la guerra colonial, va escriure en El Pueblo, residia «en el régimen monárquico y en ese espíritu de reacción que no solamente ha envilecido la Península, sino que ha influido poderosamente en las colonias».

Cap al 1900, el tinent Alasteuy s´integrà en les forces d´ordre, mantenint-se com a militar en la reserva. Fou delegat interí de les forces de seguretat al districte Est de Madrid, encara que també viatjà a Barcelona el 1902 per preparar l´acondicionament de 150 agents que hi havien de combatre el moviment obrer.
El 22 de febrer de 1904 es produïren els incidents que determinarien el duel. Els republicans es manifestaren a les portes del Parlament i intervingueren les forces de seguretat. L´endemà, Blasco demanà la paraula a la Cambra Legislativa per a dir: «Y cuando estábamos hablando con este señor [coronel Elías del Cos de Seguretat] y nos aconsejaba que nos fuéramos unos diputados por un lado y otros por otro, vimos de repente sables desenvainados, oímos gritos, vimos gente que llevaba la cara llena de sangre y presenciamos ese atropello, que únicamente puede darse en Marruecos, propio, no de la fuerza pública de un Estado civilizado, sino de los oskaris, de los moros de Rey, que tienen el asesinato por único medio de gobierno y de restablecer el orden público. Yo mismo, señor ministro de la Gobernación, yo mismo, que estaba hablando con el señor coronel Elías y el Sr. Lerroux, recibí un golpe en la espalda, un golpe que no era de ningún agente de Orden público, sino de un tenientillo sinvergüenza, digno discípulo del señor ministro de la Gobernación y del señor gobernador de Madrid».
Segons la premsa, hi hagué en Madrid una reunió de carabiners ofesos, on acordaren demanar explicacions al diputat, això és, retar-lo a duel. Pensaren en fer un sorteig per decidir qui s´havia de batre amb Blasco però, com que el diputat s´havia referit a un oficial sense identificar, els tres oficials presents decidiren marxar a casa de Blasco per demanar-li satisfacció per les seues paraules i que fóra ell qui decidira el duelista en reconéixer l´agressor. Ho feren així i el diputat acceptà batre´s amb aquell que considerà autor de l´agressió: Alastuey.
El duel es realitzà en la finca del senyor Sabater, prop del Passeig de les Delícies de Madrid. Hi havia un jutge de camp, dos metges i dos padrins per duelista. Aquests se separaren uns 28 metres, apuntaren uns segons les seues pistoles ratllades de combat i dispararen. Encara que un padrí de l'oponent havia comprovat que no tenien carteres o monedes que pogueren detindre els trets, una bala del militar va impactar en una anella que duia Blasco per unir una cadeneta de clauer al cinturó, la qual cosa li va produir una lleugera contusió. Després del debat dels padrins, Alastuey i Blasco es donaren la mà i el duel finalitzà.
L´acció no entrebancá la carrera militar d´Alastuey. El 1908, el tinent fou classificat per a l´ascens a capità i el 1917 era capità esperant la classificació per a comandant. El 1934 apareix en la premsa fent una donació de dos duros en una col·lecta organitzada pel diari ABC «para premiar a la fuerza pública por su actuación patriótica frente al movimiento revolucionario». En el llistat de donants es esmentat com a membre del Centro General de Pasivos de España, una associació de militars jubilats. Catorze mesos abans, les despulles de Blasco Ibáñez havien estat traslladades a València, on havien estat rebudes pel president del Govern.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.