Quina casualitat! De vegades, l´aritmètica es comporta com aquella
estrella dansaire sorgida del nostre caos, que esmentava Nietzsche al
principi d´Així parlà Zarathustra. És com si les semblances numèriques
ens indicaren alguna cosa que deixara en evidència el nostre desordre
intel·lectual, la nostra pulsió entròpica. Ho explique.
La
Generalitat catalana no ha proporcionat dades de la quantitat total de
persones que podien participar a la consulta del 9 de novembre, a la
qual estaven convocades no només aquelles que formen part del cens
electoral habitual, sinó també la joventut entre 16 i 18 anys i una part
dels residents estrangers. Algunes informacions periodístiques
calculaven l´hipotètic cens en 6.228.000 persones. Participaren en la
consulta 2.305.000 persones, la qual cosa suposa un 37 %. Els vots amb
la doble opció independentista (sí/sí) foren 1.861.000, el que
representa un percentatge molt semblant, concretament el 35 %, sobre el
cens electoral de Catalunya als darrers comicis, que foren unes
5.317.000 persones.
Ben segur que vosté ha sentit parlar a moltíssima gent sobre la consulta catalana del 9 de novembre. Els membres dels governs espanyol i català, de les cúpules dels partits o els grans mitjans de comunicació han dit la seua, llançant-se percentatges els uns als altres, adobats amb paraules gruixudes: «problema català», «reforma constitucional», «querella de la Fiscalia» o «eleccions plebiscitàries». Declaracions i més declaracions, hores i hores de telediaris.
Ben segur que vosté ha sentit parlar a moltíssima gent sobre la consulta catalana del 9 de novembre. Els membres dels governs espanyol i català, de les cúpules dels partits o els grans mitjans de comunicació han dit la seua, llançant-se percentatges els uns als altres, adobats amb paraules gruixudes: «problema català», «reforma constitucional», «querella de la Fiscalia» o «eleccions plebiscitàries». Declaracions i més declaracions, hores i hores de telediaris.
Dotze dies abans de la consulta del 9N es va
presentar el darrer informe d´Unicef, el dotzé que ha publicat l´agència
de Nacions Unides per a la infància. A les primeres planes, els
investigadors ofereixen les dades als 41 països de l´OCDE i de la UE. El
36,3 % dels xiquets i les xiquetes (0-17 anys) a Espanya estan en
situació de pobresa, un percentatge superior al de Mèxic (34,3 %),
Romania (30,6), Turquia (30,2) o Xile (22,8). La taxa de pobresa
infantil a Espanya ha crescut 8,1 punts des del darrer informe (2008).
De fet, només 2 països (Letònia i Grècia) dels 41 estudiats presenten
taxes de pobresa i creixements de la pobresa superiors a Espanya.
No
he sentit les persones del govern comentar aquest informe. Podrien
haver emprat paraules com «vulnerabilitat» o «privació material». Ni les
cúpules dels partits han fet comunicats sobre els pares i les mares que
no tenen diners per alimentar aquells que han engendrat. Ni els mitjans
de comunicació han dit molt sobre els durs termes de l´informe: «gran
recensió», «deteriorament ininterromput», «generació perduda». Un
clamorós silenci mentre l´estrella dansaire recita similituds
aritmètiques: 35 %, 36 %, 37 %... i es riu de la nostra misèria
intel·lectual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.