dijous, 13 de febrer de 2014

Eubúlides i el PP

[Opinió. Publicat el 13/2/2014. Web ací. Jpg ací]



A hores d’ara, l’històric enfonsament electoral del PP no és el seu problema principal. Si demà foren les eleccions només tindria intenció de votar candidatures populars una de cada deu persones. En dos anys ha perdut la intenció de vot de tres de cada cinc persones que escolliren PP en les darreres eleccions. El seu problema principal, però, és un altre, que té a veure amb una qüestió lògica.
La paradoxa del munt o, en grec, de sorites fou formulada per Eubúlides de Milet fa més de dos mil anys. Un gra de blat no és un munt de blat. Si n’afegim un gra, tampoc no ho serà. Però, si continuem afegint-ne, al remat, en tenim un munt. Quin és el gra a partir del qual s’ha format el munt? Una oreneta no fa estiu. I dos? I tres? Quantes en calen? La paradoxa de sorites es presenta amb moltes formes, des de la vella llei dialèctica de conversió de la quantitat en qualitat, que deia Engels, fins a les paraules del vicepresident Císcar sobre que “la manifestació contra el tancament de RTVV no havia sigut tan nombrosa com per convocar eleccions”, passant per aquella balada de Bob Dylan: “...quantes morts seran necessàries fins que ell se n’adone que ha mort massa gent?” I per què tot això és el principal problema del PP?
Molt senzill. L’autoritat judicial procedirà a dissoldre o suspendre un partit polític quan “incurra en supuestos tipificados como asociación ilícita en el Código Penal” (Llei 6/2002, art. 10.2.a). “Associació il·lícita” és aquella que, encara que constituïda amb una altra finalitat, promou faltes “de forma organizada, coordinada y reiterada” (CP art. 515.1). Per això, cal parar esment en quatre paraules de l’auto del jutge Ruz del 22 de novembre. Hi parlava de la pressumpta existència “de una cierta corriente financiera de cobros y pagos continua en el tiempo, al margen de la contabilidad remitida por el Partido Popular al Tribunal de Cuentas”. Adoneu-vos: “contínua en el temps”. I si es demostra que hi estaven implicats els alts responsables del partit, no seria també una falta organitzada i coordinada? Però, quants als càrrecs en calen?
En tenim ja dos condemnats de Gürtel, Campos i Betoret, i uns vuitanta imputats més del PP. Si hi ha més condemnats, en formaran un “munt”. I aleshores potser algun jutge competent estime que es donen els supòsits per encetar un procés de dissolució.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.