diumenge, 15 de desembre del 2013

Eleccions, educadament

[Publicat el 15/12/2013. Jpg ací. Pdf ací]


En el seu article “Educación parlamentaria”, el senyor Bellver afirmava que “Porque quienes deciden los gobiernos son los ciudadanos. Y lo deciden en las elecciones que, democráticamente, se celebran cada cuatro años en nuestro país. Nada ni nadie puede usurpar la voluntad del pueblo, que se manifiesta en las urnas. Porque no hay ningún barómetro ni encuesta ni manifestación tan real, leal, responsable, fidedigna y válida, como las urnas.” No és cert.

En primer lloc, els ciutadans i les ciutadanes decidim la composició dels parlaments i són aquests els que trien presidents de govern, els quals, al seu torn, nomenen els membres dels governs. Per tant, només molt indirectament la ciutadania decideix els governs.

En segon lloc, una cosa és el sistema democràtic, pel qual determinem la composició dels parlaments, i una altra l’expressió de la voluntat general, que naturalment es fa palesa amb manifestacions, baròmetres, enquestes i altres eines sociològiques. Aquesta expressió demoscòpica és tan “real, fidedigna i vàlida” com l’altra, encara que, naturalment, no siga font de legitimitat parlamentària. Quina altra cosa és una manifestació sinó precisament una “manifestació” lliure d’opinió? (cf. CE arts. 10.2, art. 16, art. 20).

Deixant de banda la qüestió de la legitimitat dels resultats aconseguits amb finançament il·legal de les campanyes o amb programes electorals que després són ignorats, quan no capgirats, donaré algunes dades. El 53% dels membres del Congrés han estat elegits en llistes del Partit Popular. Setmanes abans de les eleccions, el Centre d’Investigacions Sociològiques atribuïa al PP una intenció directa de vot del 30,5% de la mostra analitzada (octubre 2011). En l’últim baròmetre del CIS (octubre 2013), la intenció del PP cau al 11,4% (la del PSOE és superior: 13,0%), la qual cosa vol dir que de 2.485 persones consultades només 285 diuen que es decidirien per votar PP si les eleccions foren l’endemà. Les altres 2.200 no ho farien, malgrat la qual cosa estan igualment afectades per les mesures legals que estableix aquell 53% dels parlamentaris.

I ara parlem de responsabilitat i lleialtat. És responsable mantindre el parlament i no convocar eleccions quan és palés que l’opinió pública ja no li dóna suport? És lleial amb la voluntat popular? A mi més bé em recorda l’actitud dels jugadors que, malgrat perdre, continuen a la taula de joc esperant que els canvie la sort i mantenen obstinadament que “cal cercar la toga allà on s’ha perdut”. Ja el nostre Joan Lluís Vives advertia que el perill està en què, cercant la toga, de vegades es perd la túnica i la camisa.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.