divendres, 9 de novembre de 2012

Ho heu entés?

[Opinió. Publicat el 9/11/2012. Web ací]

Durant 30 anys, el PSOE ha estat fidel al felipisme: un populisme clàssic que exaltava la reforma pactada en la transició, que confiava en la seua capacitat d’hegemonitzar l’espai electoral de l’esquerra i de neutralitzar qualsevol moviment social discrepant. Al si del felipisme han cabut polítiques contradictòries: expropiar bancs o rescatar-los, augmentar pensions o retallar-les, practicar la guerra bruta o establir nous drets socials. I tot això mentre un cor de “barons” repetia que calia triar entre ells o la barbàrie.
No és cert que el PSOE, com va dir González en perdre la majoria absoluta el 1993, “haguera entés el missatge”; no el va entendre el 1996, ni el 2004, quan l’electorat no volia que tornaren els que s’havien autonomenat “el canvi”, sinó que se n’anara el bel·licista Aznar, ni el 2011/12, quan els artífexs de la desfeta electoral foren ratificats en les màximes responsabilitats.
Fins ara, PSOE i PP s’han repartit el 90% de la tarta electoral perquè es beneficiaven d’un ambient electoral “crispat”. Segons el CIS, la gent que mai no votaria al PP o al PSOE quadruplicava la gent que ho faria sempre Votàvem “a la contra”. Això s’ha acabat. Pel que fa al PSOE, el colp de gràcia al felipisme no l’ha donat la crisi econòmica, sinó la crisi política, que ha canviat les regles del mercat electoral; per això, el desgast del PSOE és major que el del PP. I això, fins i tot, malgrat el fracàs social de la política popular. Rajoy “regna” (a colp de “reials” decrets-llei), però no governa; simplement remet al BOE el que li dicten els poders fàctics. Encara que tots els indicadors econòmics han empitjorat des de la investidura del líder popular, és Rubalcaba qui sembla un polític-zombie. La campanya electoral de CiU ja fa llenya de l’arbre caigut.
Si el PSOE/PSPV vol recuperar-se políticament hauria de: 1r) Abandonar l’autocomplacència respecte de la transició, més encara a hores d’ara, quan es desprestigia irreversiblement la nostra anacrònica casa reial, esguitada de corrupció i que, si fem cas de l’estimació de patrimoni publicada pel The New York Times (28/09/2012), s’ha enriquit a raó d’un milió d’euros a la setmana (!). 2n) Renunciar a hegemonitzar l’espai electoral de l’esquerra: dirà algun dia Ximo Puig, per exemple, que Mònica Oltra seria una excel·lent Presidenta de la Generalitat? 3r) Escoltar els moviments socials (que el 14-N tornaran a parlar alt i clar), el que suposa fer autocrítica i assumir responsabilitats per les errades passades, perquè vivim en un dels estats més desigualitaris de la Unió Europea. Els i les socialistes han d'afanyar-se en tornar a inscriure en la seua bandera la consigna de la Igualtat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.