Hi ha coses que no quadren d’allò que ha explicat el senyor Cotino davant del jutge Ruz. Diu que va anar a Madrid l’11 de març de 2004, com a Delegat del Govern de la Comunitat Valenciana, per participar en una reunió al Ministeri de l’Interior sobre immigració. La reunió fou suspesa pels terribles atemptats. Després estigué a l’estació Atocha, a la Direcció General de la Polícia (que havia encapçalat amb els ministres Mayor Oreja i Rajoy) i a la seu del Partit Popular, on no va portar diners a Barcenas, sinó que volia parlar amb Francisco Villar, segons Cotino, expert en seguretat del PP.
Si Villar era especialista, el ben cert és que el Partit Popular no va aprofitar la seua competència, perquè, després dels atemptats, no va desempenyar cap càrrec ni va tindre cap responsabilitat política relacionada amb terrorisme o seguretat. Mentre fou parlamentari en les legislatures VIII i IX, el senyor Villar va ser vocal en nou comissions i ponent en dues ponències de projectes de llei, cap d’elles relacionada amb la seguretat. De les intervencions parlamentàries que va fer, només he trobat una relacionada amb els cossos de seguretat de l’Estat: en 2008 va preguntar per què Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, no havia sigut convidada a un acte commemoratiu en la caserna de la guàrdia civil de Valdemoro. Quina informació li podia proporcionar el senyor Villar sobre els atemptats que Cotino no havia pogut arreplegar al Ministeri de l’Interior o a la Direcció General de la Policia o aconseguir-la simplement amb una trucada telefònica?
Però s’oblida el més important. El dia 11 de març de 2004, el senyor Cotino era Delegat del Govern en la Comunitat Valenciana, i per tant, responsable de les forces de seguretat de l’Estat a casa nostra on, recordem-ho, havien hagut bombes d’ETA en març (Gandia) i juliol (Torrevella) de 2001 i en juliol de 2003 (Alacant i Benidorm), i encara n’hi haurien més en 2005 i 2007. Si, com afirmaven Aznar i Acebes, les bombes eren obra d’ETA per desestabilitzar l’Estat abans de les eleccions, no hauria d’haver tornat urgentíssimament el senyor Cotino a València per posar-se al cap de les forces de seguretat? No podia ETA haver continuat la seua acció desestabilitzadora amb nous atemptats allà on havia actuat i podria disposar, com es va demostrar, d’infrastructura? Hi havia temps per “intercanviar impressions” i ajornar la tornada?
Si Villar era especialista, el ben cert és que el Partit Popular no va aprofitar la seua competència, perquè, després dels atemptats, no va desempenyar cap càrrec ni va tindre cap responsabilitat política relacionada amb terrorisme o seguretat. Mentre fou parlamentari en les legislatures VIII i IX, el senyor Villar va ser vocal en nou comissions i ponent en dues ponències de projectes de llei, cap d’elles relacionada amb la seguretat. De les intervencions parlamentàries que va fer, només he trobat una relacionada amb els cossos de seguretat de l’Estat: en 2008 va preguntar per què Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, no havia sigut convidada a un acte commemoratiu en la caserna de la guàrdia civil de Valdemoro. Quina informació li podia proporcionar el senyor Villar sobre els atemptats que Cotino no havia pogut arreplegar al Ministeri de l’Interior o a la Direcció General de la Policia o aconseguir-la simplement amb una trucada telefònica?
Però s’oblida el més important. El dia 11 de març de 2004, el senyor Cotino era Delegat del Govern en la Comunitat Valenciana, i per tant, responsable de les forces de seguretat de l’Estat a casa nostra on, recordem-ho, havien hagut bombes d’ETA en març (Gandia) i juliol (Torrevella) de 2001 i en juliol de 2003 (Alacant i Benidorm), i encara n’hi haurien més en 2005 i 2007. Si, com afirmaven Aznar i Acebes, les bombes eren obra d’ETA per desestabilitzar l’Estat abans de les eleccions, no hauria d’haver tornat urgentíssimament el senyor Cotino a València per posar-se al cap de les forces de seguretat? No podia ETA haver continuat la seua acció desestabilitzadora amb nous atemptats allà on havia actuat i podria disposar, com es va demostrar, d’infrastructura? Hi havia temps per “intercanviar impressions” i ajornar la tornada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.