dimecres, 26 de març del 2014

Cada dia 10

[Opinió. Publicat el 26/03/2014. Web ací. Jpg ací]

Al País Valencià hi ha 696.000 persones desocupades (EPA 4t trimestre 2013), homes i dones que volen treballar i no poden fer-ho. No s’inclouen en aquesta immensa quantitat ni les persones desanimades, que ja no busquen faena, ni aquelles altres que han decidit constituir una petita empresa. De les persones desocupades, només 292.300 reben prestació per desocupació. Això vol dir que, des de que Rajoy va accedir a la presidència del govern, ací hi ha 55.000 persones desocupades més i 16.200 perceptors de prestacions menys. Encara que ens repetesquen el contrari, el túnel és més llarg i més fosc per a més persones.
La prestació per desocupació es cobra el dia 10 de cada mes. Ni les televisions, ni les ràdios, ni els periòdics, en parlen, malgrat el volum de persones afectades. Cap ofrena de flors, processó o romeria aconsegueix reunir ni la meitat de gent que arreplega aquesta marxa periòdica dels nostres desocupats o desocupades als bancs per cobrar. I recordeu que el 58% de les persones desocupades (3 de cada 5!) no rep cap prestació. Cap club esportiu té tants socis. Són molts més que totes les persones que, en un diumenge qualsevol, assisteixen als nostres camps de futbol. I, tanmateix, silenci absolut dels mitjans de comunicació.
El nombre de persones desocupades al País Valencià és equivalent a més de la meitat dels votants del Partit Popular en les darreres eleccions autonòmiques i més que en tingué el Partit Socialista. Són més del doble que els votants de Compromís i Esquerra Unida junts. Imagineu que els mitjans de comunicació transmeteren la veu de les persones desocupades en aquesta mateixa proporció. Però no és així: silenci quasi absolut.
Millor dit, hi està instaurat un “mutisme aclaparador”, concepte que Axel Honneth (El dret de la llibertat, p. 462) relaciona encertadament amb els processos de “pèrdua de seguretat i flexibilització” de l’esfera del treball social. Aquests processos transmeten la falsa impressió que “l’únic responsable del destí laboral propi és un mateix”. Allò que ara sintetitzen cínicament amb la noció d’“empleabilitat”. No existeix l’“empleabilitat” com una característica personal. La possibilitat de ser ocupat o ocupada depén de l’entorn laboral: ho saben bé les persones desocupades o les migrants. No és el mateix el País Valencià que Baden-Württemberg. I per això, 1 de cada 4 persones desocupades desitjaria aprendre alemany, just el doble de proporció que la població en general, o anglés 10 punts per dalt de la mitjana (baròmetre del CIS de febrer 2014).
El dia 10 recordeu les persones desocupades. I tots els altres dies del mes, també.

dissabte, 1 de març del 2014

Traduccions

[Opinió. Publicat el 1/3/2014. Web ací. Jpg ací]

Com que molts responsables polítics valencians no fan servir la nostra llengua pròpia, tal vegada per desconeixement , els he preparat algunes traduccions de frases freqüents. Quan canvien el discurs, ja en faré de noves.
No ho sé. No em consta. No ho recorde. Tot és mentida. Tot és un muntatge. Tot és mentida, llevat d´alguna cosa. Això pertany a la meua vida privada. S´ha tret la meua actuació o les meues paraules de context. És un assumpte de la meua família. No m´he emportat un sol euro. Tot el món té dret a enriquir-se. Vaig tindre relació amb eixa empresa fa temps, ara n´estic desvinculat; pensava que ho estava. No tinc res a veure amb eixe compte corrent. Tinc a veure, però no hi he fet moviments; si n´he fet, no són il·legals. Tot ha sigut convenientment auditat. Les acusacions que em fan només volen perjudicar a la nostra comunitat o a la marca Espanya o al meu partit o a la recuperació econòmica o als brots verds. La meua actuació és transparent. Sempre col·labore amb la Justícia. Sóc víctima d´una persecució política. L´oposició no és constructiva, només vol destruir allò que estic fent. Sóc el primer interessat o la primera interessada en què tot s´aclare. Açò és un suplici per a mi i la meua família. Ser imputat no vol dir ser condemnat. S´ha de respectar la pressumpció d´innocència. No puc fer declaracions perquè és un assumpte que està jutjant-se. El meu advocat o advocada contestarà totes les seues preguntes. Els pèrits i experts estan presentant proves manipulades o segueixen instruccions polítiques de l´oposició. La instrucció està contaminada. Ha sigut una sentència clarament injusta. Demanaré la baixa del partit, però no dels meus càrrecs, perquè tinc un compromís amb l´electorat que m´ha votat. Ja he donat instruccions al meu advocat o advocada a fi que presente el corresponent recurs, perquè està cometent-se una injustícia. La sentència no ha sigut tan dura com volien els advocats de l´oposició. Apel·larem a les màximes instàncies europees. He rebut molts missatges de suport. La societat és conscient d´aquesta injustícia. El poble està amb mi. Les amistats i la família m´han reiterat el seu recolzament. La societat no guanya res amb la meua condemna. Tots tenim dret a demanar l´indult. La meua família em necessita. La meua salut o la meua edat no aconsellan l´entrada en presó. La càrcer em pot donar noves experiències. Comence una nova etapa amb molta il·lusió...