"Qui llegirà açò?" es preguntava el llatí
Aule Persi al principi de la seua primera sàtira. El mateix podríem dir
de les 397 planes del darrer baròmetre del CIS, que contenen molt més
que pronòstics electorals. Ens informen de l´adscripció de la població a
les grans ideologies polítiques, aquelles que configuren els grups del
Parlament Europeu. Així, de les persones que declaren la seua ideologia a
l´enquesta del CIS, la majoria (el 25 %) es declara socialista o
socialdemòcrata, per davant de liberals (15 %), conservadors (15 %) o
democristians (7 %). També verds (6 %), per davant de nacionalistes (4
%) i comunistes (3 %). Falten ideologies (com l´anarquisme), però són
les dades que tenim. El baròmetre de gener ens diu que tampoc no canvia
molt com ens distribuïm a l´eix esquerra-dreta. La major part de
l´electorat està al centre-esquerra (60 %), 3 punts més que la mitjana
des del 1996 fins ara (57 %). La dreta arreplega ara un 10 % (igual que
la mitjana), poc més que l´extrema esquerra, que representa ara un 9 %
(7 % de mitjana). A l´extrema dreta hi ha un escàs 2 %. Durant el govern
de Rajoy s´hem fet més d´esquerres.
El baròmetre també mostra
quina posició atribueix la població a cada partit a l´eix
esquerra-dreta. Portem un any en el qual la gent ubica el PP a l´extrema
dreta, espai representat a l´escala convencional del CIS per
puntuacions entre 8 i 10. La gent entrevistada assigna al PP un 8,2, que
arriba a 8,4 si llevem els seus votants. A l´extrem esquerre de
l´espectre (entre 1 i 3) la població ubica Podemos (2,3) i EU (2,6). El
PSOE rep una puntuació de 4,6, que el situa a l´esquerra-centre. Per què
el PP i Podemos tenen més intenció de vot que la que correspon als
espais que ocupen en l´eix esquerra-dreta? El baròmetre apunta algunes
coses. D´una banda, el PP (i també CiU) continuen arreplegant
proporcionalment més vots de la gent gran. En el cas dels majors de 65
anys, la intenció directa de vot al PP duplica la mitjana general. També
els que recorden haver votat PP el 2011 es declaren majoritàriament
catòlics (92 %), molt més que la mitjana (69 %). Per cert, també mostra
el baròmetre que els creients són poc practicants (no arriba al 10 % el
percentatge de creients que diu participar dels oficis setmanals). A
l´altre extrem, Podemos té un 27 % d´intenció de vot entre 18 i 34 anys,
encara que només l´11 % d´aquest grup d´edat es declare d´extrema
esquerra. Sembla que, quant més influeixen factors aliens a la
adscripció política en el ventall ideològic, més guanyen els extrems,
com demostraria la història del populisme. Però, quis leges haec?
