La forma més freqüent de convivència entre els joves no és el matrimoni,
sinó la parella de fet. En una comparació entre les parelles de 1995 i
les del 2006, l´estudi 69 de la sèrie Opinions i actituds del CIS va
concloure que, fa una dècada, el percentatge d´unions de fet superava al
de matrimonis per a les dones entre 20 i 29 anys que ja havien format
la seua primera unió. Canvis en la parella que tenen a veure amb
modificacions a les llars.
L´agència estadística de la Unió
Europea acaba de publicar la seua enquesta sobre les llars europees. La
forma més freqüent és trobar una persona adulta sense xiquets, el que
representa una tercera part del total de les llars. A continuació, la
parella sense fills suposa una de cada quatre llars. Només en tercera
posició trobem la parella amb xiquets o xiquetes (una de cada cinc
llars).
També al nostre país, la forma més freqüent de llar és la
persona adulta sense xiquets o xiquetes. La parella amb fills la trobem
només en el 23 % de les llars espanyoles, percentatge només superat per
Irlanda, Xipre, Luxemburg, Malta i Portugal. No cal dir que els països
més avançats socialment i econòmicament presenten percentatges menors de
llars que seguirien el model de parella amb xiquets o xiquetes i que,
com podem deduir de l´estudi del CIS, en bona mesura i sobretot en les
edats més joves, serien parelles de fet.
A Roma ha finalitzat el
sínode episcopal sobre la família. Als seus documents finals, el bisbat
catòlic continua identificant la família amb un matrimoni de persones de
diferent sexe abocat a fer-se «una sola carn» (Mt 19, 6). Els bisbes
segueixen ignorant no només el matrimoni homosexual sinó també les
modificacions tan importants de la parella o de la llar, de les quals
deixen constància les estadístiques oficials. Hi ha algun eclesiàstic
que tampoc no se n´adona de la pobresa (que la sociologia acredita) i,
el que és pitjor, ignora que ha de viure en ella (Mt 6, 26-28).
Els
bisbes reunits a Roma continuen alertant sobre l´extensió de
«situacions familiars irregulars», sense entendre que allò «irregular»,
estadísticament parlant, és el que ells defensen. Si la jerarquia
catòlica continua adoptant aquesta perspectiva «ultraterrenal» (com
diuen ells), no ha de sorprendre que minve el percentatge de
practicants. Al País Valencià, les persones que es declaren no creients o
atees són ja el triple de les que diuen anar cada setmana als oficis
religiosos. En el cas dels homes, només un 5% diu anar a missa
setmanalment. Però el bisbat continua tan ultra... terrenal.