[Opinió. Publicat el 5/3/2013. Web ací]
La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) farà que vosté perda diners, perquè, en definitiva, afavoreix la privatització de l´Educació. Si vosté és la mare o el pare d´algun dels 270.000 xiquets que cursen ensenyaments no universitaris de Règim General en centres privats valencians, la factura li costa cada vegada més cara. Potser no ho ha calculat, però les quotes que vosté paga han crescut en la darrera dècada molt per damunt del IPC o de l´increment de la partida dels pressuposts familiars dedicada a l´ensenyament (que, per al conjunt de la població espanyola, ha segut del 2,3% anual).
Per a vosté, la factura del centre privat ha pujat a raó del 6,7% anual. S´ha passat d´una quota mitjana per alumne de 800 euros en el curs 1999/2000 a 1.530 en el curs 2009/2010. I vosté sap que les quotes no són l´única contribució que ha de fer. En privilegiar els centres privats, per exemple amb convenis pluriennals o permetent el concert educatiu en centres amb segregació en raó de sexe, la Lomqe relaxa els controls públics i afavoreix augments de quotes com l´esmentat.
Si, pel contrari, vosté és la mare o el pare d´algun dels 570.000 xiquets i xiquetes que van a l´escola pública, potser pensarà que la pujada de les quotes dels centres privats no li afecta. S´equivoca, perquè la condició dels beneficis privats és precisament la degradació del servei públic. La Lomqe l´afavoreix amb un sistema de proves diagnòstiques, revàlides i avaluació dels centres amb resultats públics que, en combinació amb la deszonificació escolar „que ja ha encetat la nostra conselleria„, té un efecte nociu per als centres públics, com ha demostrat l´experiència de Gran Bretanya i els Estats Units, on també s´invocaven els principis de «rendiment de comptes i elecció» (accountability and choice).
Quina n´és la conseqüència? Els pares i mares que s´ho poden permetre eviten els centres públics pitjor valorats traslladant els seus fills, el que anima processos de guetització i el buidament de le escoles públiques, mentre que els centres privats veuen com s´incrementa la demanda, poden seleccionar més eficaçment i, amb classes més atapeïdes (com permet la LOMQE), multipliquen els guanys.
Per últim, potser vosté no té xiquets que vagen a l´escola. Doncs la nova llei també li fa perdre diners, perquè no ha d´oblidar que el 58% dels ingressos dels centres privats són transferències de diners públics, que deriven dels impostos que vosté i jo paguem. I com ja suposarà, la quantitat que ha anat a les arques de les empreses d´ensenyament ha augmentat vertiginosament. Entre el curs 1999/2000 i el 2009/2010, l´alumnat en centres privats s´ha incrementat a raó d´un 1,1% anual, però els diners públics que els hi arribaven cada any han augmentat un 7,8% anual. A més, la nostra conselleria promou la transferència de l´alumnat a centres privats reduint l´oferta pública i subvencionant els centres privats en proporció encara major que la mitjana de l´Estat. Són generosos amb els nostres diners. Per això, vosté perdrà diners amb la LOMQE.