La ciutat belga d´Ieper (en neerlandés) o Ypres (en francés) té un cert
vincle amb València. A més del passat comercial comú, representat en la
seua «Halle aux draps» o en la nostra Llotja de la seda, allà foren
posades en pràctica per primera vegada les doctrines exposades per Lluís
Vives a la seua obra De l´assistència als pobres o de les necessitats
humanes (1526), com acredita una avaluació que la ciutat publicà el
1531, titulada De la forma de l´assistència als pobres. L´escrit de
Vives s´inspirava, lògicament, en la seua experiència a la València
burgesa de les darreries del segle XV i principis del XVI. El catedràtic
de Polítiques públiques de la Universitat d´Aberdeen, Paul Spicker,
considera que el projecte vivista d´Ieper fou el punt de partida de
l´Estat de benestar social. Sembla un diagnòstic encertat.
També a
la ciutat d´Ieper o Ypres, més exactament a les trinxeres de
Langemarck, un parell de milles al nord, es va fer servir per primera
vegada el gas com a arma bèl·lica. Fou el 22 d´abril de 1915, tot just
ara en fa un segle, a l´anomenada Segona Batalla d´Ieper de la Gran
Guerra. Els camps a la ribera del Hannebeck, on estaria a punt
d´eclosionar la primavera, foren testimonis de l´ús primerenc d´allò que
ara anomenem «armes de destrucció massiva» o «armes nuclears, químiques
i bacteriològiques» en el llenguatge castrense.
Els atacs amb gas
serien una experiència terrorífica en una guerra que tenia centenars de
milers de joves pràcticament immobilitzats a les trinxeres de
l´anomenat Front Occidental. De colp, com va escriure el jove poeta
Isaac Rosenberg: «L´aire va ple de mort, / l´aire fosc brolla amb foc».
També Wilfred Owen deixà uns versos sobre la por al gas i els efectes en
aquells que s´ofegaven, enmig dels brams, perquè no havien aconseguit
posar-se la màscara a temps: «Borrós, a través del vidre i d´una espessa
llum tèrbola, / com si fos sota un mar verd, el vaig veure ofegar-se».
Els dos, Rosenberg i Owen, que lluitaren al Front Occidental, moriren el
1918, poques setmanes abans de l´armistici.
L´experiència històrica mostra que cap arma ha deixat d´emprar-se, llevat que es disposara d´una altra més letal. El dia que les raons ètiques s´imposen als càlculs bèl·lics començarem a entrar en l´Estat de benestar moral, començarem a eixir de la Prehistòria.
L´experiència històrica mostra que cap arma ha deixat d´emprar-se, llevat que es disposara d´una altra més letal. El dia que les raons ètiques s´imposen als càlculs bèl·lics començarem a entrar en l´Estat de benestar moral, començarem a eixir de la Prehistòria.
