El multilingüisme no és la capacitat de parlar o escriure en anglés.
Segons les dades d´Eurostat corresponents al 2012, el 50,6 % de
l´alumnat de la Secundària obligatòria de la Unió Europea aprenia dues o
més llengües (a més de les seues pròpies, clar). A Espanya, el
percentatge era del 24,6 %. Els països amb major èxit educatiu s´acosten
al 100 % (Finlàndia, 99, 6%; Estònia, 99,1 %). A França el percentatge
és del 94,5 %. El fet que estem a la meitat de la proporció europea té a
veure amb el fet que la presència del francés i, sobretot, de l´alemany
són molt més baixes d´allò que ens correspondria per raons geogràfiques
i econòmiques. I això sense parlar del portugués o l´italià, idiomes
ben pròxims a les nostres llengües oficials.
El 23,6 % de
l´alumnat europeu de l´ESO estudiava francés i el 20,9 % alemany. En el
cas espanyol, el percentatge d´estudiantat que aprenia francés era del
22,3 %, però és una xifra insatisfactòria per dues raons. La primera és
que aquest percentatge havia minvat cinc punts percentuals als cinc anys
anteriors (el 2007 era del 27,7 %). La segona raó és que Espanya té
frontera terrestre amb França i amb el Marroc.
El cas de la llengua alemanya és molt pitjor. Espanya és, junt a Portugal, el país de la Unió Europea on menys alemany s´estudia als nivells educatius obligatoris: només un 1,2 % (2012). A Irlanda és un 14,9 %. La total desconsideració de l´alemany en l´educació obligatòria contrasta amb la importància cultural i econòmica del món germanòfon. Només d´Alemanya i Àustria rebérem l´any passat onze milions de turistes. Les exportacions espanyoles a Alemanya i Àustria durant 2013 deixaren una balança comercial que ens fou favorable en 230.000 milions. Al Regne Unit, les exportacions foren només d´una quarta part, uns 437.000 milions, i ens deixaren una balança negativa de 154.000 milions. I això, sense comptar la relació de l´alemany amb altres llengües germàniques, com ara el neerlandés, el danés, el suec, etc.
El cas de la llengua alemanya és molt pitjor. Espanya és, junt a Portugal, el país de la Unió Europea on menys alemany s´estudia als nivells educatius obligatoris: només un 1,2 % (2012). A Irlanda és un 14,9 %. La total desconsideració de l´alemany en l´educació obligatòria contrasta amb la importància cultural i econòmica del món germanòfon. Només d´Alemanya i Àustria rebérem l´any passat onze milions de turistes. Les exportacions espanyoles a Alemanya i Àustria durant 2013 deixaren una balança comercial que ens fou favorable en 230.000 milions. Al Regne Unit, les exportacions foren només d´una quarta part, uns 437.000 milions, i ens deixaren una balança negativa de 154.000 milions. I això, sense comptar la relació de l´alemany amb altres llengües germàniques, com ara el neerlandés, el danés, el suec, etc.
Va fer bé el síndic del grup
socialista, Manuel Mata, quan, al debat d´investidura, va recordar els
projectes absurds d´Alejandro Font de Mora d´ensenyar xinés mandarí (i
això, adreçant-se a la diputada Carolina Punset, després que aquesta
exposara la seua teoria dels aldeanos). I faran bé també les noves
autoritats en ser coherents amb la introducció de la noció de
multilingüisme en les denominacions de l´administració educativa i
afavorir l´ensenyament del francés, l´alemany, l´italià o el portugués,
sobretot a l´escola pública, la de tots i totes. «Wir hoffen das!»
(Esperem-ho!).
