Un dels objectius de la Unió Europea per
a l´any 2020 és ampliar la població amb educació superior. S´ha
establert com a criteri que el 40% de les persones entre 30 i 34 anys
haja completat estudis superiors. A Espanya, ja hem superat aquest
percentatge. Estem en el 41,4 %. Malgrat les crítiques, la universitat i
els centres de formació professional superior han fet la seua tasca.
Però
això no ens ha de fer oblidar dos problemes. En primer lloc, la gran
desigualtat educativa. Per una banda, el 28,6 % de la joventut entre
18-24 anys està cursant estudis universitaris; d´altra banda, però, el
23,6 % ha abandonat prematurament el sistema educatiu, el que representa
el percentatge més alt de la Unió Europea, que té com a objectiu per al
2020 el 10 %. Es diu que aquesta generació és la millor formada de la
nostra història, sí, però també és la que té la proporció major amb més
baixa formació d´Europa.
El segon problema és que no s´ha
democratitzat l´accés a la universitat. La Constitució estableix que els
drets fonamentals s´han d´interpretar d´acord amb la Declaració
Universal dels Drets Humans: «L'accés a l'ensenyament superior serà
igual per a tots en funció dels mèrits respectius» (art. 26.1). Ho és?
No, per dues raons. Encara que les proves d´accés són superades per
moltes persones (el 84,4 % el 2012), no es pot parlar de distribució en
funció dels mèrits ja que hi ha 32 privades, que arrepleguen el 13,1 %
de l´estudiantat que s´hi incorpora perquè pot pagar-les. Les quotes de
les universitats privades han augmentat a raó del 3,67 % anual en el
període 2000-2010. Aquest any, les universitats privades declaren uns
beneficis anuals de 183,8 milions d´euros, malgrat la qual cosa reberen
79,53 milions en subvencions públiques i, a més, 38,58 milions per
beques atorgades per les administracions públiques. Un bon negoci. Això
explicaria que als darrers 15 anys s´haja obert una universitat privada
per any.
La segona raó és la selecció econòmica. Calcule que per
cada estudiant de família amb ingressos mensuals inferiors a 1.000
euros, n´hi ha 15 de famílies amb ingressos superiors a 2.500 euros. La
inversió de les famílies amb més recursos es veu fortament subvencionada
amb diners públics. Les matrícules en les universitats públiques només
representen el 19 % dels ingressos (dades de 2012, ara hi ha estimacions
del 23 %). És per això que les famílies amb menys recursos ho tenen
molt difícil per enviar els seus fills o filles a la universitat, però a
les més riques els ix relativament més econòmic que l´educació
infantil, primària o secundària.
En aquestes condicions, però, acomplim l´objectiu.
