És cara l´educació? Potser la gent no en
té consciència, però les nostres famílies paguen moltíssim per
l´educació dels seus fills i filles. Moltíssim! És una afirmació basada
en una comparació rigorosa amb els altres 27 Estats de la Unió Europea,
fent servir les últimes dades de la seua oficina estadística (Eurostat).
En
relació al Producte Nacional Brut, les nostres famílies paguen en
educació un 30 % més que les franceses i les alemanyes, un 73 % més que
les italianes i un 466 % més que les famílies de Finlàndia, país modèlic
respecte del seu sistema educatiu. També podem comparar les despeses
educatives familiars en els distints països de la UE fent servir una
unitat de poder adquisitiu que calcula Eurostat (no són euros, sinó una
unitat estadística convencional). Els resultats són els mateixos. Mentre
que les nostres famílies paguen l´equivalent a 321 unitats de poder
adquisitiu, a França en paguen només 143, a Alemanya 236, a Itàlia 218 i
a Finlàndia només 45. Ací paguem un 20 % d´unitats de poder adquisitiu
més per les matrícules educatives que la mitjana de la UE. Imagine vosté
que per un kilo d´arròs a un gran centre comercial de França pagara 1,4
euros i que un paquet idèntic al mateix establiment a Espanya li
costara 3,2 euros. Ho trobaria normal? Doncs això és el que està passant
amb l´educació, però la gent no ho sap.
Podem filar més prim i
veure què diu Eurostat sobre quin nivells educatius són els que ixen més
cars a les nostres famílies (tot comptant que en conjunt ja paguem prou
més). La comparació amb França és aclaridora. Per exemple, ací les
famílies paguen 7,6 vegades més per la Primària i 1,6 vegades més per
l´Educació Superior. La conclusió és òbvia: si paguem molt més en
l´educació obligatòria, a la qual han d´anar tots els xiquets i
xiquetes, i paguem més, però no tant, per l´educació superior, a la qual
només va una part de la joventut i majoritàriament de famílies
adinerades, aleshores les despeses educatives funcionen com un impost
regressiu, que perjudica els més pobres. Les despeses familiars en
educació no tenen actualment un efecte igualador, sinó tot el contrari. I
ara cal plantejar la qüestió important: quines són les persones, les
empreses o les instituciones beneficiades pel fet que les nostres
famílies paguen en conjunt una educació caríssima, més cara que en la
Unión Europea i molt més cara encara en els nivells obligatoris? Qui en
trau profit?
