La dana invisible

[Opinió, 27 novembre 2024, html ací]

El divendres 22 de novembre, la central nuclear de Cofrents patí una aturada no programada pel malfuncionament d’una bomba relacionada amb la turbina que produeix l’electricitat. Aleshores passà a una situació d’“aturada calenta”, el que vol dir que consumeix energia per continuar refrigerant el nucli del reactor, perquè, si no ho fera, es fondria el combustible, que és el que passà a Fukushima. Aquesta energia l’agafa de la mateixa xarxa elèctrica o, cas de fallar aquesta, dels generadors dièsel, els quals funcionen mentre hi ha combustible.

Què haguera passat si l’ “aturada calenta” s’haguera produït el dia de la dana? Aquella fatídica jornada, cap a les 12 del matí, la central nuclear de Cofrents baixà potència a fi que les turbulències que alteraven la xarxa elèctrica no produïren una aturada automàtica del reactor. S’hi activaren altres instal·lacions de generació. Però suposem que no s’haguera fet aquesta actuació defensiva o que les pluges s’hagueren concentrat sobre la planta atòmica que està a menys de 50 km dels llocs on més descarregà la dana, o que tot just en mig del diluvi o dels tornados s’haguera produït la fallada de la bomba esmentada o de qualsevol altre dispositiu. Ara sabem que en una situació com la patida el dia 29 d’octubre els talls elèctrics costen temps de reparar o no es poden solucionar perquè no poden circular vehicles, com els que proporcionen diesel als generadors. Cal recordar una circumstància tràgica: en la Pantanada del 82 moriren treballadors de la central quan el seu autobús fou arrossegat per l’aigua. Altrament dit: en una situació així, cal pensar en la possibilitat que no hi haja energia per a refredar el nucli. Aleshores poca cosa més es pot fer que activar els escassos mecanismes complementaris i veure com pugen els termòmetres fins que les explosions alliberen el material radioactiu. Impossible? No. Recordeu Fukushima.

El lloc on descarrega una dana com la del 29 d’octubre o com les que vindran, o els tornados hi relacionats, és una loteria. Mantindre centrals nuclears en el radi de la seua acció és una ruleta russa. Penseu que la radioactivitat no es veu, ni s’olora; no es pot fotografiar o gravar amb els mòbils, ni hi ha peritos que certifiquen la desgràcia. No hi ha voluntaris que puguen retirar-la. A més, els seus efectes en els humans poden tardar anys en aparéixer. ¿Us imagineu una evacuació massiva en les condicions del dia 29 d’octubre, amb carreteres tallades, amb la desinformació que hi hagué o amb la desorganització que encara patim? L’escenari d’una catàstrofe nuclear adobada de negligència seria una situació pròpia de l’infern dantesc.

Cinc dies abans del cataclisme, Carlos Mazón defensà l’allargament de la vida de la central nuclear de Cofrents en seu parlamentària. Hi digué que ho feia “sin dogmas, ni prejuicios trasnochados”. Vox se n’afegí a la seua “conjura”. Recordeu-ho.