La magnitud de la tragèdia (dades)

[Opinió,  13 de novembre de 2024, link ací]

Deixant de banda la terrible quantitat de més de 210 persones mortes, em fa la impressió que circulen dades que minimitzen la magnitud de la tragèdia, o simplement no circulen.

Als 69 pobles i 3 pedanies afectades pel cataclisme del 29 d’octubre viuen quasi 900.000 persones. Si apliquem, però, factors de ponderació segons la zonificació de gravetat publicada per Levante-EMV, podem considerar que unes 600.000 persones han sigut afectades en la seua activitat o els seus béns. Només a la zona zero i als pobles molt afectats, podem estimar que n’hi ha 520.000. D’aquestes, 140.000 són menors de 16 anys. Per ara, no es coneix cap iniciativa de la Conselleria d’Educació per a esmortir l’impacte psicològic que han patit, si més no les 123.000 de la zona zero i els pobles molt afectats. Podem calcular que més de 160.000 persones afectades son majors de 64 anys, moltes d’elles amb pèrdues de mobiliari o objectes de valor sentimental. Només a la zona zero o als pobles molt afectats n’hi ha més de 140.000 persones majors.

Als pobles afectats hi ha 450.000 persones en edat laboral, però si fem una ponderació, podem calcular que unes 360.000 s’han vist afectades directament, de les quals un quart de milió viu a la zona zero o les localitats molt afectades. Podem fer l’estimació següent: han sigut afectades unes 240.000 persones que cotitzen a la Seguretat Social, de les quals unes 212.000 habiten a la zona zero o pobles molt afectats. De més de 50.000 empreses ubicades a l’àrea afectada, quasi 34.000 es poden considerar perjudicades, 3.000 de les quals són industrials, 4.000 de construcció i 27.000 de serveis. Només a la zona zero i les localitats molt afectades es pot calcular que n’hi ha 30.000 empreses. Un refredament de l’activitat econòmica pot produir una tremenda bossa d’atur.

No és exagerat afirmar que més de 450.000 immobles han sigut afectats pel cataclisme, 388.000 a la zona zero i els pobles molt afectats. D’aquests immobles, 280.000 tenen caràcter residencial; 240.000 estan a la zona més afectada. Cal parar esment també en el fet que es pot estimar que ha hagut uns 100.000 immobles que són magatzems o estacionaments (molt vulnerables a les inundacions), a més de 13.000 de caràcter comercial i quasi 20.000 de tipus industrial, dels quals quasi 17.000 estan a la zona zero o els pobles molt afectats.

Pel que fa als vehicles, a la zona zero i als pobles molt afectats hi ha quasi 370.000 vehicles matriculats, més de 250.000 dels quals són turismes.

Algunes consideracions ulteriors. La mitjana entre persones afiliades a la seguretat social i empreses a l’àrea afectada dona un resultat de 6,94. El teixit econòmic nostre té aquesta característica de xicoteta o molt xicoteta empresa, el que de vegades queda enfosquit per l’atenció mediàtica a les multinacionals o les grans fortunes. Cal que les mesures de recuperació estiguen adaptades a aquesta característica del nostre teixit econòmic.

Als pobles i pedanies afectats, hi ha, com a mitjana, 0,50 vehicles «turismes» (denominació no gens neutra ideològicament) per persona. Cal una reflexió col·lectiva sobre l’extensió del transport privat (de vegades motivada per la deficiència del transport públic), els efectes dels quals en el rescalfament global són coneguts. Ara també el seu paper en la generació de víctimes en aquests tipus de cataclismes.

També la proporció entre immobles residencials i persones és pràcticament la mateixa que la de vehicles: 0,51. El que vol dir que, com a mitjana, cada habitatge residencial està ocupat per 2 persones. Naturalment, aquesta mitjana està influïda per la proliferació de segones residències. Això també ha de dur a una reflexió col·lectiva sobre la desigualtat i el greu problema social al voltant del dret a un habitatge digne.

Un última dada. La justícia establirà culpabilitats però, en escriure aquestes ratlles, persones que hagen assumit responsabilitats: zero.