Espanya ha batut un doble rècord en desigualtat, segons les dades oficials. Però els partits polítics que haurien de fer bandera de la igualtat no semblen mobilitzats per l’assumpte, sinó més bé preocupats per qüestions internes. En el web de l’agència europea d’estadística, Eurostat, podem veure que Espanya, en primer lloc, ha batut el seu propi rècord de desigualtat. Eurostat mesura la desigualtat com la proporció d’ingressos entre la cinquena part de la població més rica i la més pobra. Doncs bé, les últimes dades han elevat aquesta xifra en el cas espanyol al 6,9. I aquesta quantitat és la més alta de tota la sèrie històrica, val a dir, des de l’any 1995, que fou el primer del qual Eurostat donà dades de desigualtat. Altrament dit, en termes estadístics, vivim en la societat més desigualitària de les dues darreres dècades.
Si vosté pensa que aquest rècord en desigualtat espanyola està provocat per la crisi econòmica, doncs s’equivoca. Si prenem com a referència l’any 2006, l’anterior a les fallides i suspensions de pagaments que determinarien la crisi econòmica recent, i comparem les dades d’aquell any amb les últimes, podrem observar que països molt castigats per la crisi, com ara Irlanda, Islàndia o Portugal, han disminuït la desigualtat durant aquests anys, mentre que a altres països, com ara Grècia o Espanya, ha augmentat. I si analitzem les dades dels països europeus en aquest període observarem un segon rècord d’Espanya. No només ha augmentat la desigualtat des de l’any anterior a la crisi al nostre país, sinó que a més és on el creixement de la desigualtat des del principi de la crisi ha estat major.
Així que el nostre país ha registrat dos rècords de desigualtat: la major xifra de la sèrie històrica i el país europeu on, en el període de la crisi, més s’ha incrementat la desigualtat. La Constitució s’obri afirmant en el seu article 1.1 que Espanya és un Estat social i democràtic de Dret, que propugna la igualtat com un dels «valors superiors del seu ordenament jurídic», junt amb la llibertat, la justícia i el pluralisme polític. Doncs, les estadístiques europees mostren que aquest «valor superior» està ara més lluny que fa vint anys i que la gestió que està realitzant-se de la crisi l’ha allunyat encara més. Dos tristos rècords i un valor superior de l’ordenament jurídic erosionat. No és poca cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.