dissabte, 29 de desembre del 2012

Lenin i la Santíssima Trinitat

[Opinió. Publicat el  29/12/2012. Web ací. Jpg ací i ací]


Naturalment, el Partit Comunista del País Valencià té tot el dret del món a portar en andes la mòmia de Lenin, amortallada amb diverses marques blanques electorals, i convidar a la processó, com va fer en el passat, al Partit Humanista, al Carlista o a qualsevol altre minipartit o fundació. També, si així ho vol l’afiliació, pot continuar teixint els fils que li permeten controlar Esquerra Unida. La qüestió vertaderament important és quina serà la seua posició política davant d’una, cada vegada més pròxima, pèrdua de la majoria absoluta del Partit Popular, que esdevindrà precisament quan, al si del Partit Socialista, el “felipisme” ja resulta insostenible (vegeu el meu article del 9/11/2012). Les possibilitats són limitades.

En primer lloc, podria seguir la “via extremenya” (no recolçar al Partit Socialista, la qual cosa mantindria en el poder al Partit Popular) o la “via basca” (participar en el govern d’un partit de dretes). Encara que són decisions polítiques legítimes, afavorir un partit de dretes no s’adiu amb la composició ideològica actual de l’electorat d’Esquerra Unida: 7% centre, 60% esquerra, 33% extrema esquerra (reelab. estudi CIS 2954).

En segon lloc, pot traure del bagul la teoria del “sorpasso” i suposar que, en augmentar el seu recolzament electoral i minvar el del Partit Socialista, pot convertir-se en la primera força de l’esquerra. Cal recordar que en les autonòmiques del 2011 va superar el 5% per 7 dècimes. En les generals del mateix any arribà al 6,5% dels vots al País Valencià, però 20 punts per baix del Partit Socialista.

En tercer lloc, pot invocar l’estratègia “le mouvement c’est moi” i confiar en aprofitar-se de qualsevol mobilització popular. És el que va fer en el passat amb la campanya en contra de l’entrada en l’OTAN i el que ha pretés recentment amb el 15M. L’oportunisme polític pot donar beneficis a curt termini, però no a llarg i, en tot cas, erosiona el moviment de referència. De la foguera de la deslegitimació política només sorgeixen fènixs amb camises pardes.

Per últim, pot esforçar-se sincerament en construir un front ampli amb el Partit Socialista i Compromís perquè el redreçament del País Valencià ho exigeix. Un front no amb tres programes distints sinó, com diuen els i les comunistes, amb un únic “programa, programa, programa”. Un misteri trinitari que no ha de ser molt complicat per als hermeneutes de Lenin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.