Deures per als docents

Opinió, 1/5/2026, pdf ací, html ací

A més de les mobilitzacions, ara els docents revisen el curs i preparen el següent. Per això és un bon moment per a posar-los deures: cal que pensen seriosament sobre els mateixos deures escolars. Algunes dades. El temps de deures s’ha disparat. L’informe PISA de 2003 calculava una mitjana de 5,9 hores a la setmana per a tots els països participants en l’enquesta; el de 2022 puja a 10,8 hores. Espanya està per dalt de la mitjana: 11,9 hores. Un conseqüència post-Covid o un moviment magmàtic de fons?

Més temps de deures no implica millor rendiment, sinó tot just el contrari. Per als països de la UE, el temps de deures correlaciona negativament amb els resultats de matemàtiques (-0,54), lectura (-0,46) i ciències (-0,51). Filant més prim: pot haver una lleugera millora de rendiment en passar d’un temps de deures diari menor a mitja hora a un temps entre mitja i una hora, però aquest increment es torna negatiu quan anem més enllà. Respecte dels països de la UE, el temps de deures escolars correlaciona amb la desigualtat (més desigualtat, més deures, i a l’inrevés, amb un coeficient de 0,88!) i negativament amb la competència digital (on la població té més capacitat digital, fan menys deures; coeficient: -0,50).

Els deures escolars tenen a més una curiosa conseqüència: reprodueixen els estereotips de gènere. L’educació és mixta pràcticament en la seua totalitat; tanmateix, les dones declaren que fan més deures que els homes. Per exemple, a Espanya el 27,75 dels xics diuen fer més de 2 hores de deures al dia, percentatge que s’incrementa al 43,5 % en el cas de les xiques. Els hi han posat més deures? Probablement no, sinó que elles els fan de manera més acurada, amb més temps (allò que la bibliografia especialitzada anomenava el cas de l’alumna tranquil·la: més estudioses, millors notes...).

El tema dels deures té altres derivades importants. En primer lloc afecta l’erosionada salut mental de l’estudiantat. El 39,4 % de l’estudiantat està d’acord amb la frase “Em pose molt tens quan he de fer els deures de matemàtiques”. Percentatge que puja al 46,1 % a casa nostra. En segon lloc, el recurs a la IA ha plantejat un nou repte a les famílies, perquè sembla que l’escola no està fent-ne una formació específica. Els deures són, sense dubte, la manera quantitativament més important d’implicació de les famílies amb la docència, ja que afecta a pràcticament el 100 %, mentre que, com a molt, parlar amb els docents per iniciativa del professorat afecta a menys d’un 60% al País Valencià o fer voluntariat a l’escola valenciana arriba només a un 7 %.

En alguns centres de Primària valencians han decidit eliminar els deures. És una bona mesura? No ho sé. Què passarà amb l’estudiantat quan arriben a Secundària, on es mantenen? Això planteja el problema de fons de la (precària) coordinació Primària-Secundària. En general, aquesta és més feble en la xarxa pública, perquè la xarxa privada la té garantida en obrir centres amb les dos etapes. Seria una bona mesura que la xarxa pública els imitara, al preu polític de baixar aritmèticament el nombre de centres. Per últim, PISA aconsella decididament l’obertura de sales al centre on els estudiants puguen fer els deures, assessorats per personal o amb mentoratge entre iguals. Al País Valencià només la meitat de centres disposen d’aquestes sales, mentre que en altres comunitats estan per dalt del 70 % (País Basc, Aragó, Extremadura, etc.). Ja tenen deures els docents...