El desaparegut joc de la taba

 [Tafaneries valencianes, 23/3/2026, html ací, pdf ací]

En dues o tres generacions sembla que a casa nostra s’ha deixat de jugar a la taba. El joc en el qual es llança a l’aire un (o més) astràgal de corder és mil·lenari. En el ‘Fedro’ de Plató (p. 274 d) es remunta el seu origen a Thot, el déu egipci de la saviesa. Però no fou el mestre d’Aristòtil l’únic clàssic que en parlà. Pedro Pantoja de Ayala, en una obra raríssima anomenada «Commentaria in Tit. de aleatoribus D. et C.» (ed. 1625, p. 109v i ss.), arreplega 32 referències grecollatines al joc del «talus», nom llatí d’allò que els grecs anomenaren com l’osset: «astràgal». Però, com de la paraula «talus» es passà a «taba»? Fou a terres valencianes? És ben probable. El diccionari de la RAE informa que «taba» prové de l’hispano-àrab «ká‘ba», i aquest de l’àrab clàssic «ka‘bah», que significa una cosa de forma cúbica, tant la taba com un dau. Per aquesta forma, dona nom al conegut edifici de La Meca al voltant del qual giren els pelegrins. Per tant, «taba» es pogué formar com una síntesi de «talus» i «ka‘bah» a les nostres terres o d’altres amb presència àrab. De fet, el joc hagué d’estar molt viu a València. Lluís Vives l’esmenta en dos dels diàlegs de la seua obra «Exercitatio linguae latinae» (1539; en l’edició de Maians, vol. I, pp. 293 i 388). En castellà, el terme no està documentat fins a 1599, en la «Primera parte de Guzmán de Alfarache» de Mateo Alemán: «jugar la taba, el palmo y al hoyuelo» (al meu parer, ‘el palmo y el hoyuelo’ en serien un únic joc, el de les boletes amb un clotet i ‘mort i pam’). Una dècada abans d’aquesta referència, Lope de Vega estigué a València i també parlà del joc a les seus «Sàtires». L’esment de Lope ens posa en la pista d’una altra denominació ben nostra. Ell escrigué: «Jugando dicen que estaba a la taba; pregúntale si diçe carne o vino». «Carn» és una de les cares de l’osset i ací també «vi», el que popularment s’anomenà «cul». Rodrigo Caro, en una altra obra del segle XVII anomenada «Dias geniales ó lúdicros», diu que aquella cara, la convexa, s’anomenava també «canis» (gos) i que l’altra part, la còncava, era «felicidad, Venus, cous [?]» (p. 132 de l’ed. 1884). Recorde haver escoltat aquestes dues parts també com a «panxa plena» i «panxa buida». És possible, per tant, que «canis» acabara en «carn» i l’altra, la de la felicitat, en «cul», el que amb el temps formà la paraula valenciana «carnicol» per a referir el joc. Així ho reconeix l’esmentat Rodrigo Caro. Ell diu que al joc l’anomenen «los españoles, ‘taba’ ó ‘carnicol’; los franceses, ‘ossellet’; los flamencos ‘pickelsteen’» (p. 125). Coromines, al DCLC, diu que a Catalunya i les Illes està estés més bé «jocs dels ossets». Per tant, és possible que les dues paraules, «taba», per la influència de l’arab, i el compost «carnicol» procediren de terres valencianes.

Fou la paraula «taba» l’origen de «tabarra»? També n’és ben probable. La locució «prendre la taba» significava «prendre la paraula», però ben prompte la «taba» es va referir a una «xerrameca, conversa insistent i d’assumpte incoherent o barrejat» (DCVB) i aleshores s’hi parlà de «donar taba» (en castellà, documentada al 1853 en Hilario Ascasubi). «Té taba per a rato», escriu Josep María Puig i Torralva en un llibret que edità Teodor Llorente en 1885, o «¡Che, que taba!», escriu Antonio Chocomeli per la mateixa època. Però, com es passà de «taba» a «tabarra»? La RAE especula amb la relació amb «tabarro» o «tábarro», que és el nostre «tave», precisament una etimologia relacionada amb la de «tafaneria» que dona nom a aquesta sèrie d’articles.

Però encara n’hi ha més sorpreses lingüístiques amb el joc de la taba. Sabem que el joc i la paraula arrelà a l’Argentina i altres terres americanes, on es formaren expressions ben curioses, com aquesta de Carlos Reyles: «Unos nasen agrasiaus, otros con cara de taba culera» (El gaucho florido, 1932) o aquesta dita que arreplega Ricardo Güiraldes: «No hay taba sin culo, ni rodeo sin golpeados» (Don Segundo Sombra, 1926). Com és sabut, també a l’Argentina i altres països americans arrelà el joc de cartes més valencià, el truc, que hi anomenen «truco». Això produí l’expressió «jugarretas de truco y taba», que podem llegir en Roberto J. Payró: «Nosotros, para matar el tiempo, y menudeándole a las copas, armábamos jugarretas de truco y taba; después hicimos riñas de gallos, y hasta dimos bailongos en el patio, entre el palenque y la ramada.» (El casamiento de Laucha, 1906). No tindrà el «trick or treat» de Halloween l’origen en aquestes «jugarretas de truco y taba»? De fet, als EUA no està documentada la fórmula abans dels anys vint del segle passat. No serà l’expressió anglesa un manlleu de l’emigració argentina i, més remotament, dels noms dels jocs valencians?

Cal parlar de l’antic carrer Carnicol, que apareix en el mapa de Tosca. És l’actual carreró del beat Juan de Ribera, el paral·lel al carrer de Comèdies que va des del carrer la Pau al carrer de La Nau. M’incline a pensar que el nom deriva del fet que persones adultes hi jugaven a tabes i potser apostaven diners. La raó és la següent. En una edició de la traducció castellana de l’obra de Vives esmentada, amb el títol «Diálogos», a cura de mossèn Agustí Sales i Alcalà, doctor en teologia, que aparegué en 1768 i es reedità set vegades fins a 1817, aquest teòleg incorporà una nota a la referència a la taba del diàleg sisé: «Había juego de taba cerca de la escuela» (p. 19). En el diàleg quart del llibre de Vives es parla d’un xiquet que, des d’una ubicació indeterminada pròxima a l’església de Sant Andreu (ara, de Sant Joan de la Creu) marxa a l’escola a un lloc pròxim a la plaça del Patriarca, el que potser rememore com el mateix Vives anava a l’escola fundada per Antoni Tristany (encara que aleshores aquest ja havia mort a les presons del Sant Ofici), prop del carrer Comèdies. Per tant, podem identificar fàcilment aquell lloc del qual parla mossén Sales (que fou cronista de la ciutat i del Regne) amb aquell carreró ara dedicat al beat de la Contrareforma. En el mapa de Tosca, el nom Carnicol s’ha transformat en Carn y Cols.

Per últim i atenent a la procacitat valenciana, tan gustosa de parlar de figues i faves, deixe a la imaginació de la persona que llig completar una locució que, pel decòrum habitual, no està arreplegada als diccionaris: «Juguem a la taba: tu poses el forat i jo...»