240 aniversari del primer globus a Patraix

 Tafaneries valencianes, 114, 19 d'agost de 2024 html ací, pdf ací.

Un dia de febrer del 1784 s’enlairà el primer globus aerostàtic a València, i per molt poc no fou el primer artefacte volador d’Espanya, perquè dies abans, el 31 de gener, ascendí un altre a Barcelona, que acabà perdent-se a la mar. Aquest estava fet de tafetà verd, impermeabilitzat amb goma, i es va omplir amb el gas hidrogen que es produí en abocar àcid sulfúric (oli de vitriol, com es deia) a la molinada de l’oliva. Era un procediment que exigia temps i resultava relativament car, fins el punt que un fullet que es publicà poc després, anomenat «Experiencias Aerostáticas en Barcelona año 1784», de Francisco Suriá i Burgada, tenia en la portadeta el lema: «¿Qué falta pues para volar? Que cueste poco». El fullet estava ornat amb un gravat de Miguel Gamborino, que més bé representava alguna experiència dels Germans Montgolfier, que començaren les ascensions el 1783, perquè s’hi pot veure una barqueta inferior ocupada per persones, i no allò que s’enlairà a la capital catalana.

La primera experiència valenciana fou més econòmica, i en aquest sentit podríem dir que fou un globus «low cost». Es va fer servir una veixiga de bou, encara que pensem que seria més bé el mesenteri, aquesta tènue làmina de teixit intestinal que es fa servir per a embolicar els típics figatells, i que aleshores s’omplí amb l’aire calent del fum de palles. El globus ascendí a l’Hort de Pontons, a Patraix. En fou testimoni l’escriptor il·lustrat Manuel Fuster i Membrado, que ho deixà escrit en el seu manuscrit «Sucesos de Valencia», que conservà el bibliòfil José Serrano Morales. Segons Fuster i Membrado, l’acte fou promogut per un «gabacho» i «acudió una infinidad de gentes de todas clases y sexos». La «bola» (nom més pròxim al francés «ballon») es dirigí cap a ponent i podem suposar que arribaria a volar sobre Mislata. El «gabacho» que esmenta Fuster i Membrado era monsieur Bouché, que es presentava com a «físic aerostàtic».

El segon enlairament d’un globus es va fer a l’hort que posseïa al carrer Quart, extramurs, un altre francés, Jean Barthelemy Duclos, amb el qual el senyor Bouché hauria fet amistat. Jean i el seu germà Joseph, procedents de Tolosa del Llenguadoc, havien heretat uns tallers d’adobers i en feren un pròsper negoci, tot proporcionant cuiro per al calcer militar. Potser seguint les doctrines econòmiques del colbertisme, instal·laren una factoria a València, on aprofitaren la tradició d’adobers. Aquesta empresa fou dirigida per Jean Barthelemy. De fet, la marca Joseph Duclos encara perviu en bosses de mà luxoses comercialitzades a París (tal vegada l’alcaldessa Barberà en tindria). No hem pogut localitzar la posició exacta de l’Hort de Duclos, si bé és probable que fora un tancat al costat del Botànic, entre un antic escorxador i la séquia de Na Rovella, lloc idoni per a adobar les pells, per on ara està el carrer Pare Manjón, o bé un altre hort pròxim, amb forma de jardí francés, que es trobava al sud del carrer Quart, pel carrer Dr. Montserrat. La indubtable relació de Duclos amb l’escorxador potser li proporcionà la veixiga de bou del primer globus de Patraix. L’esdeveniment del segon enlairament es realitzà el divendres 12 de març del 1784, si bé aquest «bola», segons el testimoni del mateix Fuster i Membrado que es veu que no se’n perdia una, era de paper, ben feta i pintada. Havia de ser gran perquè suportà en la seua ascensió una gàbia amb un gat viu. Com que a Barcelona també s’enlairà una gallina engabiada, el mixino de l’Hort de Duclos té el mèrit de ser el primer mamífer que volà al nostre país. El globus s’omplí d’aire calent, ascendí prou i es dirigí en direcció nord, sobrevolà el riu i finalment aterrà més enllà del Convent de l’Esperança (que es trobava aproximadament a la cruïlla de les actuals avingudes de Portugal i Burjassot), és a dir, ja prop de Benicalap: una distància de quilòmetre i mig!

Animat per l’èxit d’aquesta iniciativa, la impremta de Joseph Estevan imprimí un fullet, amb data de 18 de març del 1784, que explicava la nova experiència i anunciava el tercer intent, també a l’Hort de Duclos. Malgrat que el promotor «no aspira a gratificación, ni recompensa alguna», es prepararen unes entrades a l’hort, que es podien adquirir a la llibreria de Francisco Navarro, enfront de la Llotja, al preu de 15 «reales de vellón» (aproximadament, el jornal que cobrava un obrer barraquer i el seu ajudant per un dia de faena). S’hi oferia la possibilitat de pujar a la cistella mentre el globus estava lligat amb cordes.

Se’n va fer una altra ascensió el divendres de Passió a l’hort de Sant Pau, que estava a meitat camí de Mislata. Segons el manuscrit de Fuster i Membrado, aquesta «bola» «se desgració abujereándose primero y despues de remendada, salió muy malamente cayéndose al río, y era tanto el atropello de la gente, que caí yo cosa de un palmo del piso de la baranda del río, cogí el pie en vago y me se huyó la carne del tobillo, de forma que me hubieron de llevar en una silla á casa pensando que era desconcierto del hueso». La mateixa font diu que se’n va fer una altra ascensió a la plaça de Socors, que isqué bé, i en altres llocs. No cal dir que tots els punts d’ascensió es troben més bé a l’occident, fugint de la proximitat amb la mar.

Fuster i Membrado diu que, animat per l’èxit, Bouché marxà a la cort i, en presència del Príncep d’Astúries (que quatre anys després fou coronat rei d’Espanya com a Carles IV), va voler pujar en un altre globus que havia construït, «y á poca distancia que estaba arriba cayó y se rompió las piernas». Potser aquesta ascensió del 1784, és la que immortalitzà el pintor Antonio Carnicero Mancio, on podem veure un globus de seda verda als prats d’Aranjuez (que podem suposar que era la residència d’estiu de la família reial). Carnicero també ens deixà quadres pintats a València.

Estaria bé que a Patraix, a Extramurs o L’Olivereta se celebrara l’aniversari d’aquests esdeveniments històrics i que es recordara aquell gat volador, llunyà antecedent de la gosseta Laika, que travessà el Túria pels cels.