Addició per addicció

 [Opinió, 26 de juliol de 2024, html ací, pdf ací]

El 19 de juliol, el mateix dia que Microsoft patí una històrica avaria, The Economist publicà un article sobre les addiccions als Estats Units, amb xifres que aborronen. Només en parlar de marihuana, la proporció de consumidors s’ha triplicat des de l’any 2000: ara, 1 de cada 6 persones adultes en consumeix cada mes i cada dia 11 milions d’adults estatunidencs «van col·locats».

La coincidència amb l’apagada informàtica fa pensar en les afinitats entre la indústria dels narcòtics i la dels productes informàtics. Totes dues són plenament privades, amb tendències monopolístiques: d’una banda, la divisió del treball mundial del narcotràfic; d’altra, les pràctiques de les empreses informàtiques d’anul·lació de la competència (escassament penalitzades) i el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial. Les dues indústries resulten fàcilment deslocalitzables. Llevat de la Viquipèdia, res no sembla resistir l’embranzida de les grans corporacions informàtiques. A més, generen beneficis incommensurables.

Segons Nacions Unides, els beneficis del narcotràfic són equiparables al pressupost general de l’Estat espanyol. A més, cal afegir-ne el rentat de diners que, segons agències especialitzades, pot representar una quantitat quatre vegades major, fins a uns 2 billions de dòlars anuals. D’altra banda, el volum de negoci de les tecnologies de la informació és el doble que el del narcotràfic. S’estima que el volum de negoci del narcotràfic i els productes informàtics junts supera la meitat del PIB de la Unió Europea. I això que encara està en bolquers tant el desenvolupament dels ordinadors quàntics (que han passat de xips de 17 bits quàntics en 2017 a 1.121 en 2023) i els sistemes «de recuit» que imiten els ordinadors quàntics, oferits des de fa poc per empreses com ara D-Wave, Fujitsu, etc. A més a més, també hi és incipient la Intel·ligència Artificial generativa, que serà un «tsunami» per al mercat laboral mundial, segons la directora del Fons Monetari Internacional. Aquest organisme estima que el 60 % dels llocs de treball a països com el nostre patiran una alta exposició als efectes d’aquesta IA generativa i que, amb això, es «podria reforçar una distribució desigual dels ingressos del capital». Val a dir: els pobres seran més pobres i els rics més rics.

Per a Marx, l’única mercaderia amb capacitat de produir una addició de valor, una plusvàlua, era la força de treball; però sembla que el capitalisme ha descobert que també les addiccions generen addició de valor (perquè exigeixen consums ulteriors), i que els seus efectes es relacionen. L’Informe del Ministeri de Sanitat sobre addiccions comportamentals indica que la principal ja és a les pantalles (joc amb diners, ús problemàtic d’internet, trastorns per videojocs i pornografia). L’Informe de drogues i addiccions del mateix ministeri aporta una dada que també esborrona: s’estima que el 7,1% del total d’adolescents presenta un trastorn patològic per l’ús de videojocs. Si fa no fa, dos adolescents per cada aula de secundària obligatòria o postobligatòria necessitarien tractament.

El capitalisme ha fet una societat d’addictes. Els mercats estan «cada vegada més concentrats i, en ells, el guanyador s’ho emporta tot». No ho diu un sociòleg d’esquerres, sinó el mateix Fons Monetari Internacional. L’avaria de Microsoft en fou un avís.