Es busca caverna

 [Opinió 13/11/2021, html ací]

En 1825, un adinerat anglés de la ciutat comercial de Southampton, preocupat pel futur, ordenà posar 6.000 exemplars d’una història universal dins de 14.000 botelles. Posteriorment encarregà que les botelles es transportaren fins a Groenlàndia, on havien de ser dipositades en una profunda caverna. Si esdevenia una catàstrofe, per exemple un cataclisme que fera pujar el nivell del mar i acabara amb bona part de la humanitat, les botelles es dispersarien, surant per tot arreu. D’aquesta manera, les generacions futures sabrien el que la humanitat havia viscut en temps passats.

El Govern valencià hauria de prendre una mesura semblant. Embotellar centenars d’exemplars de ‘Noruega’, ‘La ciutat de la eufòria’, ‘Lluitant contra l’oblit’ i algun altre llibre més, i buscar una caverna ben fonda on dipositar aquest llegat per a les generacions futures. Així, si esdevinguera un cataclisme, podrien reconstruir la decadència i el saqueig que patiren els seus avant-passats.

‘Noruega’ és molt més que la novel·la d’un ‘flâneur’ entre el Mercat i Velluters de la ciutat de València o la narració d’una «liquidació» (en el sentit de la novel·la homònima del nobel Imre Kertész). Com demostren els seus parèntesis amb els projectes literaris, és també l’esforç prometeic per entendre com hem arribat fins on estem. ‘La ciutat de la eufòria’ no és només una divertida crònica de com els rapinyadors hereus d’AP (Afananza Pandillar, que va dir Forges) es plenaren les butxaques, sinó també, com acrediten els seus parèntesis amb testimonis punyents de víctimes, el menyspreu amb què tractaren els vius i els morts. Naturalment, es podrien afegir altres llibres per preservar la nostra «memòria moral». Prenc aquest concepte de Dietrich Bonhoeffer, de les cartes que va escriure des de la presó berlinesa de Tegel quan estava empresonat per oposar-se al nazisme. A ell no li satisfeia l’expressió, però és immillorable per afirmar que, com hi va escriure, «els béns de la justícia, de la veritat, de la bellesa, i en general totes les grans realitzacions, requereixen temps, perseverància i ‘memòria’, i sense ells degeneren».

No m’agrada l’expressió ‘memòria democràtica’, perquè projecta la il·lusió que hi ha una ‘memòria autocràtica’, i totes les dictadures anul·len la memòria per erigir ficcions i mites desgavellats. Preferisc l’expressió «memòria moral», perquè l’oblit és l’essència de la impunitat, de la irresponsabilitat i de la immoralitat. I això és el que hem patit.

Bonhoeffer fou penjat pel nazisme tres setmanes abans de la rendició alemanya. L’efecte hivernacle tal vegada allibere prompte les botelles de l’acabalat de Southampton d’alguna caverna profunda de Groenlàndia. Els roders s’han fet experts en martingales judicials, però ens queden els llibres.