Al març de 1917, els líders dels dos grans sindicats obrers, UGT i CNT, s’havien posat d’acord en promoure «canvis fonamentals del sistema» polític. El 19 de juliol, un nombrós grup de parlamentaris es reuní a Barcelona. Es preparava la fi de la monarquia i la convocatòria de Corts constituents. Per tota Espanya s’estengué un ampli moviment que coincidí amb la Revolució Soviética i tingué el seu inici a València. Podem reconstruir sols parcialment els esdeveniments, perquè la premsa fou censurada.
La nit del dia 18 de juliol, piquets de tipògrafs havien parat la impressió o la distribució de diaris locals. A la mitjanit, els ferroviaris de la secció valenciana de la «Compañía del Norte» es declararen en vaga. Malgrat els rumors de sabotatge, encara circularen alguns combois a primeres hores. Però no isqueren els trens mixtos de Madrid i de Castelló. Pel matí del dia 19, grups a favor de la vaga general, en la major part formats per dones, feren crides per fàbriques i tallers. Els piquets també obligaren els tramvies a tornar a cotxeres. D’aquesta manera, els tramviaires avançaren la vaga que tenien convocada per a l’endemà, el dia 20. Al migdia, quan la vaga als centres productius era general, el governador civil dictà un ban prohibint la formació de grups. Dos hores després n’emeté un altre, anunciant que les forces disoldrien grups sense anunci previ. A primeres hores de la vesprada, també el comerç havia tancat les seues portes.
Cap a les quatre i mitja començaren a congregar-se grups de persones junt als solars de la plaça de Sant Francesc i el Parc de Castelar (l’actual plaça de l’Ajuntament), on encara estava l’antiga estació de ferrocarril. Les forces d’ordre havien pres posicions. També s’havien desplegat per la ciutat postes sanitàries de la Creu Roja. Circulava una convocatòria per a les sis hores, a fi de proclamar la República des de l’Ajuntament. Fins hi tot s’hi havia introduït una gran bandera republicana per posar-la al balcó. Els revolucionaris esperaven que, després de la proclamació, unitats de l’exèrcit i de la Guàrdia Civil els seguiren. Però esdevingué tot el contrari: desplegaren una aferrissada repressió.
Hi hagueren càrregues i es clausuraren els centres obrers dels carrers Àngels i Padilla, així com la Societat Constructora. Per la nit, València era una ciutat fantasmal, amb teatres i cafés tancats.
Al matí del divendres 20, els piquets de vaga ocuparen la ciutat. Els comerços no obriren. Els escorxadors no sacrificaren bestiar, ni arribaren llauradors per vendre als mercats, que estaven buits. Tampoc no passaren els fematers. Les cafeteries i els bars continuaren tancats. No hi havia premsa i es tallà la línia telefònica amb Russafa.
L’alcalde, Martínez Aloy, convocà sessió plenària a les 11 del matí en un Ajuntament rodejat pels guàrdies. Al ple, impedí el debat sobre el sistema polític i proposà que l’Ajuntament finançara el sacrifici de bestiar per mantenir l’abastiment de carn. Mentrestant creixien les manifestacions al carrer. Es produïren càrregues a Pi y Margall (ara, Russafa) i la Guàrdia Civil emprà armes de foc. El governador ordenà la claussura del Centre de la Unió Ferroviària. Els agents procediren a escorcollar habitatges per trobar els sindicalistes. En detingueren 62, mentre disparaven els fussells màuser contra els vaguistes. Hi hagueren enfrontaments als carrers Cadis, Sevilla, Corset (ara Dénia) i Germanies, una zona on s’havien posat a viure molts ferroviaris per la presència dels tallers i la construcció de la nova Estació del Nord (que fou inaugurada l’agost d’aquell any). També es desplegaren soldats d’infanteria entre la vella estació i la nova.
Cap al mig dia caigué mortalment ferida Francisca Boronat Boix, de 30 anys, una dona soltera que tenia dos germans ferroviaris. Vivia al carrer Gibraltar. Morí a les 8 de la nit. També fou ferit de bala Bernardo Sáez Garcia, que vivia al carrer Cuba.
Per la vesprada continuaren els enfrontaments, sobretot al barri del Carme. Ángel Alemany Parents, de 26 anys, que vivia al carrer Santa Teresa, fou ferit de bala al turmell, i Manuel Plana Martínez, de 29 anys, que vivia al carrer Horts, al colze. Juan Riera García, de 26 anys, que estava assegut a la porta de sa casa, al carrer Alt, va rebre un tret de la guàrdia civil al ventre i morí poc després. També Juan Alegre Garín, de 28 anys fou greument ferit a la cuixa.
El dissabte 21 començà el dia també amb els mercats tancats. Hi hagueren nous enfrontaments. L’Ajuntament pagà el sacrifici de 60 corders per abastir carnisseries. Als enfrontaments a la plaça de Sant Francesc fou ferit de mort Ángel Morell Tarín, un jove de 19 anys que vivia a Patraix. També fou ferit Vicente Zanón Lleó, de 29. Al carrer Pintor Sorolla.
A la Casa de Socors de Museu foren ateses més persones a causa del tiroteig a Soguers: el jove Emilio Armengol Navarro, que vivia al carrer Sant Miquel, per un tret a l’avantbraç esquerre; Carmelo Broseta Canet, de 49 anys, que vivia al carrer Alt, patí un tret a la part posterior de la cama esquerra. Dolores Alegre García, de 18 anys, amb domicili al carrer del Pou, resultà ferida per un fragment de bala en l’engonal dreta.
El president de l’Audiència i el governador civil es traslladen a Capitania General per declarar la llei marcial. Una secció d’infanteria proclama el ban pels carrers. El general Tovar assumí tot el poder. Es nomenà un jutge especial, Miguel García, que ho era al del districte del Mercat.
Les classes superiors feren costat a les autoritats militars. Una comissió d’aristòcrates i empresaris marxà a Capitania per reunir-se amb Tovar. El Reial Automòbil Club cedí vehicles a l’exèrcit, amb els quals algunes unitats militars marxaren a vigilar la presa de Manises i guàrdies civils es desplaçaren a Catarroja.
El diumenge 22, pel matí, arribà un tren militar amb el regiment d’infanteria Savoia, número 6. Una part del regiment rellevà el regiment Mallorca en la protecció de la via fèrria. L’alcalde ordenà sacrificar 142 animals a l’escorxador per compte de l’Ajuntament. També rebé una comissió de comerciants i industrials, encapçalada pel president de l’Ateneu, Serrano Chassaing. L’alcalde els demanà la reobertura d’establiments. Els comissionats es comprometeren també a visitar els bancs, a fi d’aconseguir l’ajornament en els crèdits dels petits comerciants afectats per la vaga. Per donar sensació de normalitat, l’alcalde, l’arquebisbe i el governador acudiren al Passeig de Caro, vora la mar, i es programà un concert de la Banda Municipal a la Glorieta. Per la vesprada, en un altre tren militar, arribà des de Madrid el regiment de Cavalleria de Llancers de la Reina número 2. El general ordenà que les bandes musicals de tots els regiments marxaren per tota la ciutat.
El general Tovar alliberà els dos germans ferroviaris de la dona morta, que estaven detesos i dóna llicència a un altre, que feia el servei militar. El dia 23 i després de fer les autòpsies, Francisca i Juan foren soterrats a la fossa comuna. El jove de Patraix hi fou soterrat el 25. Morí gent pobra que no podia permetre’s un nínxol.
A València no es pogué proclamar la República, però sí que ho feren a alguns pobles del Camp de Túria i la Foia de Bunyol. El moviment de vagues s’estengué per tota Espanya, encara que la II República hagué d’esperar 14 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.