Camilo José Cela i Miguel Gila tenien
caràcters oposats, però els dos coincidiren en fer-se ressó d'un anunci
molt popular durant dècades. En les novel·les «San Camilo» i «Un poco
de nada», de Cela i Gila respectivament, trobem copiat literalment
l'anunci: «¿Quiere usted crecer 8 centímetros? Lo conseguirá pronto, a
cualquier edad, con el grandioso CRECEDOR RACIONAL...». Durant quasi
setanta anys, la premsa de tota Espanya va incloure un petit requadre
amb tan prodigiosa promesa, que fou molt popular, com demostren les
cites de Cela i Gila. Potser siga el lema que més temps s'ha emprat de
reclam publicitari al nostre país. Aquell anunci remetia sempre a una
adreça de València i a un misteriós professor Albert.
La història del professor i la de l'aparell comença, fins on hem pogut averiguar, a Galícia. A principi del segle XX hi vivia Amadeo Lloris Albert, un home probablement de procedència valenciana, com indicarien els seus cognoms. Amadeo estava preocupat per la gimnàstica i la vida saludable. De jove havia freqüentat la Sala Calvet de La Corunya, on havia aprés esgrima. El 1904 el trobem representant dignament aquesta acadèmia en competicions a Madrid i Astúries. Poc després, el jove Amadeo adoptà les seues aficions com a professió i el 1906 obrí a El Ferrol l'anomenada «Sala Lloris». Aquesta sala era realment un gimnàs, on Amadeo impartia classes d'esgrima, per la qual cosa es feia dir «professor», que era un tractament habitual entre els mestres d'aquesta disciplina. Tres anys després de la inauguració de la sala gallega, el trobem a València. En l'Exposició Regional de 1909 s'organitzaren nombroses activitats esportives, algunes inèdites, com ara: «football», «lawn tennis», hípica, «gymkhanes» automobilístiques i campionats d'esgrima. A la sala d'actes de l'Exposició se celebrà l'esdeveniment més notable de l'any en aquesta disciplina, l'enfrontament entre els «professors» Afrodisio i Lancho. Amadeo Lloris també hi participà en un «asalto a espada» contra Matías Calomarde Granell, el qual, amb el temps, seria el promotor del Club d'Atletisme «Valencia Sportiva». Amadeo també formà part d'una comissió esportiva que organitzà, entre altres, concursos de natació, tant de velocitat com de resistència, així com una original cursa d'ànecs: se soltaven 5 ànecs i quan un nadador n'agafava un guanyava 15 pessetes i podia quedar-se amb l'au. Als mesos següents, Amadeo continuà organitzant concursos d'aquest tipus com a president de la «Gimnástica Valenciana».
L'invent prodigiós
Potser a l'ambient enlluernador de l'Exposició Universal, ple de prodigis tecnològics (fou la primera vegada que s'exposaren avions o que s'emprà la llum elèctrica massivament), Amadeo Lloris va concebre un dispositiu mecànic que augmentaria l'efecte de la gimnàstica. El presentà al registre de patents i finalment, el 6 novembre del 1912, obtingué la incripció d'un "aparato para conseguir el crecimiento y la corrección de ciertas deformaciones del cuerpo humano". En aquella època, Amadeo Lloris havia obert un «Centro de Cultura Física», que més endavant anomenà «Instituto de Gimnasia médica, ortopédica y masaje sueco», al carrer de Colom de València, on feia consulta de matí per als homes i de vesprada per a xiquets i senyoretes. Ben aviat començà la comercialització del seu nou aparell. Primer a l'Institut i, temps després, fent servir la venda per correu, des d'una adreça al carrer Pi i Margall de València, a l'actual passeig de Russafa.
Els primers anuncis de l'aparell als diaris, apareguts el 1913, estaven encapçalats pel text: «¡Murió la estatura baja!» seguida de la pregunta «¿Quiere usted crecer 8 centímetros?». En realitat, l'aparell prometia també prodigis com ara «corregir todos los defectos físicos» i «no ser obeso, ni reumàtico», i tot això només per 30 pessetes. Si en aquells anys un periòdic a València costava 5 cèntims, podem fer l'estimació que, en diners actuals, el «Crecedor Racional» costaria uns 850 euros. En què consistia l'aparell? Fonamentalment en un joc de cordes i corrioles, amb pesos i contrapesos, que calia muntar i fixar al sostre o a les parets. Després, l'aspirant a créixer havia de lligar-se a tirants i faixes i fer taules d'exercicis amb aquell dispositiu, amb la qual cosa, pressumptament, aniria estirant la seua esquena o comprimint la seua panxa.
La preocupació d'Amadeo Lloris per la salut de la ciutadania el dugué a escriure també un llibre, que publicà el 1914 a l'editorial de F. Vives Mora de València, amb el títol: «Estreñimiento, Perturbaciones del aparato digestivo, Hemorroides, Hernias y la Obesidad». El llibre, com els anuncis de premsa, estava signat pel Profesor A. Ll. Albert. Cal recordar que, en aquells mateixos anys de la I Guerra Mundial, Joseph Hubertus Pilates perfeccionava el seu mètode d'entrenament físic, ara ben conegut. Cap al 1916, els anuncis s'acompanyaven d'uns dibuixets d'un home i una dona recrescuts, un reclam que, malgrat la seua candidesa, hagué de tenir el seu efecte en generacions que pugnaven contra la fam i l'escassetat.
Negoci en expansió
El negoci anava en expansió, com demostra el fet que, en alguns reclams publicitaris, apareguera la referència a un representant argentí, el senyor F. Mas de Buenos Aires. A ell es referien els anuncis publicats a Argentina i Brasil. L'invent valencià s'estenia pel món. La premsa de Sao Paulo presentava reclams amb la pregunteta: «De-
seja crescer 8 centimetros?». Amb tot i això, el «Crecedor Racional», no pogué penetrar al mercat nord-americà. A meitat dels anys 20, als Estats Units es creà una oficina federal per barrar el pas a la venda per correu d'aparells i pocions no patentats ni registrats.
Cap als anys 20, continuava la comercialització del «Crecedor Racional» del professor Albert, mentre el seu alter ego, Amadeo Lloris, presidia la sala d'armes de l'Ateneu Mercantil de València. Cap a la fi d'aquella la dècada es va fundar el Club d'Esgrima de València. Amb tot, alguna cosa hagué de passar perquè els anuncis dels anys 30 de l'aparell que augmentava l'alçada ja indicaven que les comandes s'adreçaren a Joaquín Lloris, sucesor del profesor Albert. Amadeo Lloris va morir a València, l'octubre de 1933, i fou soterrat al Cementeri General, però el seu aparell encara sobrevisqué molts anys. Es mantingué la publicació de l'anunci durant la Guerra Civil i, molts pocs dies després de la seua fi, al maig de 1939, el reclam publicitari ja aparegué a les planes de l'ABC.
Amb el temps, un fill d'Amadeo, anomenat Amadeo Lloris Pérez, arreplegà el testimoni del pare en la promoció de l'esgrima, tasca a la qual es dedicà des dels anys 40. Es va formar amb el mestre Ángel Asensi, al qual va substituir al front del Club Esgrima València. En la premsa continuaren publicant-se anuncis de l'aparell per augmentar l'alçada 8 centímetres. Als anys 80 del segle XX, l'adreça era ja la del passeig de Russafa i se li havia canviat lleugerament el nom. Aleshores s'anomenava: «Supercrecedor Racional».
La història del professor i la de l'aparell comença, fins on hem pogut averiguar, a Galícia. A principi del segle XX hi vivia Amadeo Lloris Albert, un home probablement de procedència valenciana, com indicarien els seus cognoms. Amadeo estava preocupat per la gimnàstica i la vida saludable. De jove havia freqüentat la Sala Calvet de La Corunya, on havia aprés esgrima. El 1904 el trobem representant dignament aquesta acadèmia en competicions a Madrid i Astúries. Poc després, el jove Amadeo adoptà les seues aficions com a professió i el 1906 obrí a El Ferrol l'anomenada «Sala Lloris». Aquesta sala era realment un gimnàs, on Amadeo impartia classes d'esgrima, per la qual cosa es feia dir «professor», que era un tractament habitual entre els mestres d'aquesta disciplina. Tres anys després de la inauguració de la sala gallega, el trobem a València. En l'Exposició Regional de 1909 s'organitzaren nombroses activitats esportives, algunes inèdites, com ara: «football», «lawn tennis», hípica, «gymkhanes» automobilístiques i campionats d'esgrima. A la sala d'actes de l'Exposició se celebrà l'esdeveniment més notable de l'any en aquesta disciplina, l'enfrontament entre els «professors» Afrodisio i Lancho. Amadeo Lloris també hi participà en un «asalto a espada» contra Matías Calomarde Granell, el qual, amb el temps, seria el promotor del Club d'Atletisme «Valencia Sportiva». Amadeo també formà part d'una comissió esportiva que organitzà, entre altres, concursos de natació, tant de velocitat com de resistència, així com una original cursa d'ànecs: se soltaven 5 ànecs i quan un nadador n'agafava un guanyava 15 pessetes i podia quedar-se amb l'au. Als mesos següents, Amadeo continuà organitzant concursos d'aquest tipus com a president de la «Gimnástica Valenciana».
L'invent prodigiós
Potser a l'ambient enlluernador de l'Exposició Universal, ple de prodigis tecnològics (fou la primera vegada que s'exposaren avions o que s'emprà la llum elèctrica massivament), Amadeo Lloris va concebre un dispositiu mecànic que augmentaria l'efecte de la gimnàstica. El presentà al registre de patents i finalment, el 6 novembre del 1912, obtingué la incripció d'un "aparato para conseguir el crecimiento y la corrección de ciertas deformaciones del cuerpo humano". En aquella època, Amadeo Lloris havia obert un «Centro de Cultura Física», que més endavant anomenà «Instituto de Gimnasia médica, ortopédica y masaje sueco», al carrer de Colom de València, on feia consulta de matí per als homes i de vesprada per a xiquets i senyoretes. Ben aviat començà la comercialització del seu nou aparell. Primer a l'Institut i, temps després, fent servir la venda per correu, des d'una adreça al carrer Pi i Margall de València, a l'actual passeig de Russafa.
Els primers anuncis de l'aparell als diaris, apareguts el 1913, estaven encapçalats pel text: «¡Murió la estatura baja!» seguida de la pregunta «¿Quiere usted crecer 8 centímetros?». En realitat, l'aparell prometia també prodigis com ara «corregir todos los defectos físicos» i «no ser obeso, ni reumàtico», i tot això només per 30 pessetes. Si en aquells anys un periòdic a València costava 5 cèntims, podem fer l'estimació que, en diners actuals, el «Crecedor Racional» costaria uns 850 euros. En què consistia l'aparell? Fonamentalment en un joc de cordes i corrioles, amb pesos i contrapesos, que calia muntar i fixar al sostre o a les parets. Després, l'aspirant a créixer havia de lligar-se a tirants i faixes i fer taules d'exercicis amb aquell dispositiu, amb la qual cosa, pressumptament, aniria estirant la seua esquena o comprimint la seua panxa.
La preocupació d'Amadeo Lloris per la salut de la ciutadania el dugué a escriure també un llibre, que publicà el 1914 a l'editorial de F. Vives Mora de València, amb el títol: «Estreñimiento, Perturbaciones del aparato digestivo, Hemorroides, Hernias y la Obesidad». El llibre, com els anuncis de premsa, estava signat pel Profesor A. Ll. Albert. Cal recordar que, en aquells mateixos anys de la I Guerra Mundial, Joseph Hubertus Pilates perfeccionava el seu mètode d'entrenament físic, ara ben conegut. Cap al 1916, els anuncis s'acompanyaven d'uns dibuixets d'un home i una dona recrescuts, un reclam que, malgrat la seua candidesa, hagué de tenir el seu efecte en generacions que pugnaven contra la fam i l'escassetat.
Negoci en expansió
El negoci anava en expansió, com demostra el fet que, en alguns reclams publicitaris, apareguera la referència a un representant argentí, el senyor F. Mas de Buenos Aires. A ell es referien els anuncis publicats a Argentina i Brasil. L'invent valencià s'estenia pel món. La premsa de Sao Paulo presentava reclams amb la pregunteta: «De-
seja crescer 8 centimetros?». Amb tot i això, el «Crecedor Racional», no pogué penetrar al mercat nord-americà. A meitat dels anys 20, als Estats Units es creà una oficina federal per barrar el pas a la venda per correu d'aparells i pocions no patentats ni registrats.
Cap als anys 20, continuava la comercialització del «Crecedor Racional» del professor Albert, mentre el seu alter ego, Amadeo Lloris, presidia la sala d'armes de l'Ateneu Mercantil de València. Cap a la fi d'aquella la dècada es va fundar el Club d'Esgrima de València. Amb tot, alguna cosa hagué de passar perquè els anuncis dels anys 30 de l'aparell que augmentava l'alçada ja indicaven que les comandes s'adreçaren a Joaquín Lloris, sucesor del profesor Albert. Amadeo Lloris va morir a València, l'octubre de 1933, i fou soterrat al Cementeri General, però el seu aparell encara sobrevisqué molts anys. Es mantingué la publicació de l'anunci durant la Guerra Civil i, molts pocs dies després de la seua fi, al maig de 1939, el reclam publicitari ja aparegué a les planes de l'ABC.
Amb el temps, un fill d'Amadeo, anomenat Amadeo Lloris Pérez, arreplegà el testimoni del pare en la promoció de l'esgrima, tasca a la qual es dedicà des dels anys 40. Es va formar amb el mestre Ángel Asensi, al qual va substituir al front del Club Esgrima València. En la premsa continuaren publicant-se anuncis de l'aparell per augmentar l'alçada 8 centímetres. Als anys 80 del segle XX, l'adreça era ja la del passeig de Russafa i se li havia canviat lleugerament el nom. Aleshores s'anomenava: «Supercrecedor Racional».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.