Professorat

[Publicat en Opinió, el 04/12/2015, html ací; jpg ací]

Els mitjans de comunicació s´han fet ressó d´un informe de l´OCDE segons el qual el professorat espanyol no és avaluat. Alguna gent ha exclamat: eureka! heus ací els responsables dels problemes educatius i, de pas, dels problemes socials! Que avaluen al professorat! Que li retallen (més) el sou! O que li tallen el cap! que diria la reina d´Alícia. Diu això l´OCDE? És així? Senzillament, no. L´OCDE ha publicat el seu informe anual Education at Glance, que té, en anglés, 568 pp. La notícia dels mitjans es refereix a una fila d´una taula de la p. 510. No res més. On ni tan sols es parla del professorat en general, sinó del professorat de Secundària Obligatòria. I cal dir que l´OCDE considera que hi ha avaluació contínua en un país encara que els avaluadors siguen, per exemple, els mateixos companys del centre. En cap lloc diu l´OCDE que això siga causa dels nostres problemes educatius. Com és lògic. I quins són? El primer, la manca de formació professional de la població en edat laboral. El 65,7% de la població valenciana en edat laboral no té cap certificació professional (el que és molt greu amb un atur terrible i un atur de llarga durada que esdevé crònic); i les persones que la tenen, l´han assolida majoritàriament a la universitat.

Relacionat amb això es troba l´abandonament educatiu prematur: el dèficit més important del nostre país respecte als objectius europeus del 2020. Per a la UE, l´abandonament «educatiu« (no «escolar») es mesura per la població de 18-24 anys que no segueix ensenyaments postobligatoris. La mitjana europea és l´11,2%; l´espanyola, el 21,9%. Els nivells educatius ací estan molt polaritzats. Per una banda, entre els 25 i els 54 anys, la població que té, com a molt, l´educació secundària a la Unió Europea és el 21,3%. A Espanya, el 38,7% i puja al 68,2% per a les persones de 55-74 anys. Per una altra banda, el percentatge de gent amb estudis universitaris en els 25 i 54 anys és a la Unió del 31,7%; ací del 38,2%.
Aquests problemes tenen a veure amb un mercat de treball que promou la desqualificació de la mà d´obra (en un marc de relacions laborals cada vegada més desregulat) i amb una estructura del sistema educatiu que afavoreix el negoci privat (vegeu el meu article "educació caríssima", del 5 de juny), amb una marginació constant de la formació professional i un negoci creixent d´escoles i universitats privades. I què tindra a veure tot això amb l´avaluació del professorat dels centres públics? Cortines de fum