En el seu article
“Educación parlamentaria”, el senyor Bellver afirmava que “Porque quienes deciden los gobiernos son los
ciudadanos. Y lo deciden en las elecciones que, democráticamente, se celebran
cada cuatro años en nuestro país. Nada ni nadie puede usurpar la voluntad del
pueblo, que se manifiesta en las urnas. Porque no hay ningún barómetro ni
encuesta ni manifestación tan real, leal, responsable, fidedigna y válida, como
las urnas.” No és cert.
En primer lloc, els ciutadans i les ciutadanes decidim la
composició dels parlaments i són aquests els que trien presidents de govern,
els quals, al seu torn, nomenen els membres dels governs. Per tant, només molt
indirectament la ciutadania decideix els governs.
En segon lloc, una cosa és el sistema democràtic, pel qual
determinem la composició dels parlaments, i una altra l’expressió de la
voluntat general, que naturalment es fa palesa amb manifestacions, baròmetres,
enquestes i altres eines sociològiques. Aquesta expressió demoscòpica és tan
“real, fidedigna i vàlida” com l’altra, encara que, naturalment, no siga font de
legitimitat parlamentària. Quina altra cosa és una manifestació sinó
precisament una “manifestació” lliure d’opinió? (cf. CE arts. 10.2, art. 16,
art. 20).
Deixant de banda la qüestió de la legitimitat dels resultats
aconseguits amb finançament il·legal de les campanyes o amb programes electorals
que després són ignorats, quan no capgirats, donaré algunes dades. El 53% dels
membres del Congrés han estat elegits en llistes del Partit Popular. Setmanes
abans de les eleccions, el Centre d’Investigacions Sociològiques atribuïa al PP
una intenció directa de vot del 30,5% de la mostra analitzada (octubre 2011).
En l’últim baròmetre del CIS (octubre 2013), la intenció del PP cau al 11,4% (la
del PSOE és superior: 13,0%), la qual cosa vol dir que de 2.485 persones
consultades només 285 diuen que es decidirien per votar PP si les eleccions
foren l’endemà. Les altres 2.200 no ho farien, malgrat la qual cosa estan
igualment afectades per les mesures legals que estableix aquell 53% dels
parlamentaris.
I ara parlem de responsabilitat i lleialtat. És responsable
mantindre el parlament i no convocar eleccions quan és palés que l’opinió
pública ja no li dóna suport? És lleial amb la voluntat popular? A mi més bé em
recorda l’actitud dels jugadors que, malgrat perdre, continuen a la taula de
joc esperant que els canvie la sort i mantenen obstinadament que “cal cercar la
toga allà on s’ha perdut”. Ja el nostre Joan Lluís Vives advertia que “el perill està en què, cercant la toga,
de vegades es perd la túnica i la camisa.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.