Sis segles de la presència del poble romaní

[Opinió, 17/02/2025, pdf ací]

L’hivern del 2025 s’acompleixen sis segles de la presència del poble romaní a les terres valencianes. En el segle XV, reberen una hospitalària acollida per part dels Jurats de València. Ho podem llegir en un manuscrit amb notes de Guillem Mir i altres que es troba a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València: «En lo mateix any [1425] vench un duch qui·s deya de gipte molt pobre e la ciutat li donà vint florins d’or» (ms. 255, p. 71).

Aquest «duc» que vingué a terres valencianes havia de ser Joan d’Egipte Menor, topònim que en l’època es referia a la Mediterrània oriental, des d’on encetaren peregrinacions i migracions. Així, s’ha conservat documentació de la presència de persones d’ètnia romaní a Bolonya i Forlí (Itàlia) el 1422, camí de Roma, on el papa Martí V rebé Andreu, duc d’Egipte Menor. Altres grups creuaren el Regne d’Aragó en direcció a Santiago de Compostel·la. El 1425, el rei Alfons el Magnànim autoritzà el trànsit del duc Joan amb un guiatge (Arxiu de la Corona d’Aragó, R. Cancelleria sig. 2753, f. 145v), datat el 12 de gener i amb validesa de tres mesos, la qual cosa explica la seua presència a la ciutat de València. Suposem que el duc Joan estava acompanyat d’un seguici que els historiadors estimen entre una dotzena i un centenar de persones i el seu trànsit hagué de produir-se durant l’hivern d’aquell any. Posteriorment arribaren altres expedicions d’aquests «nobles egipcis», com el del comte Martí o el comte Tomàs.

Aquesta procedència de l’anomenat Egipte Menor és la que formà la paraula «gitano» d’«aegyptanus». Adoneu-vos de la caiguda de les primeres vocals en el text valencià («gipte» per «Egipte»), que també trobem en l’anglés «gypsy». De vegades també eren anomenats «bohemis» si arribaven pels Pirineus o «grecs» si ho feien per la mar. El terme «zíngar» sembla que deriva d’un mot de l’antic grec que vol dir «intocable» i que potser està relacionat amb l’origen de la seua emigració des de l’antiga Índia. També deixaren algunes marques en la toponímia:  a Valencia, el camí d 'Arrancapins (que ara seria aproximadament el carrer EruditOrellana) s'anomenà durant un temps Volta dels Gitanos, i a les muntanyes de la Ribera trobem el Caballón (nom que té a veure amb muntanya) de la Gitana, a Catadau. Amb el temps, pero, les autoritats canviaren l'hospitalitat inicial per hostilitat. Es decretaren les anul·lacions del guíatges, les expulsions i els censos de control, el que adoba el camp per a la proliferació d 'un racisme que perviu dramàticament. Aquest es nodrí de tòpics. Si bé alguns eren positius, com ara la capacitat d' endevinar el futur ( «adevina como gitano» diu un refrany castella, arreplegat a meitat del segle XVI) o la bellesa ( «Eixos ulls tan rebonicos / i eixa cara tan gitana/ van dienta tot lo món / que jo he nascut valenciana» diu una rondalla valenciana, citada per Caries Ros en el segle XVIII), la majoria són negatius i xenofobs.

Segons l’estudi 3190 del CIS (setembre del 2017) l’acceptació de persones gitanes és menor a la de persones immigrants en general. Les dades són d’una xenofòbia i un racisme esgarrifant: només el 51,6% de la població acceptaria llogar un pis a persones immigrants, percentatge que cau al 28,8% en el cas de la població romaní. El 80,3% acceptaria que un fill portara amics immigrants a casa, però només el 52,7% que les amistats foren de l’ètnia romaní. Un racisme incompatible amb la proclamació de la dignitat humana i el valor constitucional de la igualtat.