Ara fa noranta anys, un crim va commoure la vila de Pedreguer. L’assassí fou el mateix jutge del poble. A principis del segle XX, Augusto Villalonga Alemany i Jaime María Ferrando Costa eren notaris a Pedreguer (La Marina Alta). No n’eren els únics. També hi exercien Francisco Gómez i Francisco Salvador. Però entre Augusto Villalonga i Jaime María Ferrando hi hagué bona amistat, que s’estenia a les dones dels dos, María López Godet i María Gelabert, respectivament.
Augusto Villalonga fou no només jurista, sinó també un polític destacat i un precursor de la sociologia a casa nostra. Després dels seus estudis de dret, havia intentat dedicar-se a la docència universitària. Així, es presentà a oposicions per ingressar com a professor en la Universitat d’Oviedo i en la de València. En el primer cas, competí, entre altres, amb l’albaidí Elías Tormo, el qual, poc temps després, obtingué una càtedra a la Universitat de Santiago. En no aconseguir plaça universitària, Augusto Villalonga decidí exercir de notari i obtingué plaça a Pedreguer. Poc després de la seua arribada a la vila, el seu amic Jaime Ferrando hi obtingué plaça de jutge. No sabem si quan era notari o quan era jutge, Jaime Ferrando va contraure matrimoni amb María Gelabert. Només celebrar-se les noces, María confessà a Jaime que, temps enrere, havia estat forçada per Bartolomé Pons Cabrera. Aquest, que sembla que també tenia alguns estudis de dret, era un ric home de negocis que vivia al mateix poble. Jaime reaccionà de manera molt irada a les confessions de la seua dona, obligant-la a interrompre la convivència comuna i a tornar durant anys amb els seus pares. A María, la separació que havia provocat el seu marit l’enfonsà en una gran depressió. Mentrestant, Bartolomé Pons abandonà cautament Pedreguer, bandejant les provocacions del marit enfurismat. Augusto Villalonga i María López visqueren el conflicte molt a prop, perquè sembla que mantingueren discretament la relació amb el notari obsessiu i amb la seua dona repudiada.
A mesura que passaren els anys, Augusto Villalonga desenvolupà una brillant carrera amb projecció política. Impartí conferències defensant mesures liberals, en contra dels aranzels que tant perjudicaven l’agricultura i la ramaderia alacantina, i proposant la reforma de la instrucció primària. També es mobilitzà quan les plagues començaren a assolar el conreu del raïm. El 1923, el periòdic madrileny «La Acción» organitzà un plebiscit per buscar nous polítics. Els lectors remeteren cartes proposant candidats. Entre les persones escollides estigué Augusto Villalonga, que el diari presentà com un nou Joaquín Costa.
També Jaime Ferrando progressà en la seua carrera després de repudiar la seua dona. Fou alcalde del poble cap al 1918. Fins i tot li donà temps de patentar un aparell per tallar pimentons. Passaren els anys. Bartolomé havia tornat al poble, on eren conegudes les seues accions filantròpiques. Augusto Villalonga i María López, amb discreció, mantingueren el contacte amb el jutge i amb la seua dona, que, segons sembla, reprengueren la vida en comú. Però el jutge, com declarà Augusto Villalonga després, estava recelós i desconfiava de tot. La tragèdia hi planava.
Cap a l’estiu de 1925, la situació esdevingué cada vegada més tensa. Jaime Ferrando assetjava Maria Gelabert amb preguntes sobre relacions amb Bartolomé Pons. Per la pressió a la qual estava sotmesa, la dona hagué d’exagerar els esdeveniments o mentir, i arribà a dir-li al seu home que Bartolomé continuava assetjant-la i ella li ho havia confessat al rector de Teulada. El jutge estava enfurismat. Tal vegada per calmar la situació, Maria Gelabert encetà un viatge a París acompanyada per Augusto Villalonga i la seua dona. Aleshores, l’obsessió del jutge, que ja tindria uns seixanta anys, arribà al límit. El dilluns 15 de juny de 1925, a les deu del matí, Jaime s’acostà a Bartolomé, que estava amb altres persones a la plaça de Pedreguer i, sense dir-li res, li disparà un tret al pit que li causà la mort. Un cosí de Jaime Ferrando, anomenat Pedro Costa, que estava a prop i escoltà el tret, s’acostà al seu oncle i junts marxaren a la caserna de la guàrdia civil. Els hi va rebre el suboficial de guàrdia, Pedro Molina. El jutge li digué: «Caporal, acabe de matar un home». «Qui és?», li preguntà el guàrdia. El jutge, molt nerviós, li respongué: «Tot el poble li ho podrà dir: Bartolomé Pons». El periodista alacantí Enrique Cerdán Tato en va fer un relat literari d’aquest assassinat al seu llibre «Matar con Mozart y 29 atrocidades más».
Dos anys després, s’obri judici contra el jutge de Pedreguer. La defensa de Jaime Ferrando va adduir que el jutge havia patit un atac epilèctic, la qual cosa era, com a línia de defensa, molt feble. Amb tot, s’acceptà que tenia les capacitats mentals minvades. Per això, el crim es qualificà d’homicidi. Naturalment, la declaració del rector de Teulada estava protegida pel secret de confessió, per la qual cosa ni ell, ni el mateix Augusto Villalonga, pogueren acreditar que Bartolomé Pons haguera abusat de María Gelabert. Finalment, el març de 1927, Jaime Ferrando fou condemnat a vuit anys i un dia de pressó i a pagar una indemnització de 5.000 pessetes. No va complir íntegra la condemna. Morí a Pedreguer el març de 1931, molt poc abans de la proclamació de la II República.
Augusto Villalonga assolí reconeixement amb el temps. Participà en les eleccions a les Corts constituents de 1931 com a independent en una candidatura de la dreta liberal, encapçalada perMariano Gómez, rector de la Universitat de València, junt a Niceto Alcalá-Zamora i José García-Berlanga Pardo, pare del conegut director de cinema valencià Luis García Berlanga. Aquell mateix any publicà «El problema social en las democracias», un llibret amb portada de Josep Renau. Per les seues publicacions, Villalonga es pot considerar dintre del grup de juristes que, relacionats amb les terres valencianes, jugaren un paper destacat en el desenvolupament de la sociologia, com és el cas d’Eduardo Pérez Pujol i José R. Medina Echavarría.
L’ajuntament de Pedreguer decidí retolar un carrer amb el nom d’Augusto Villalonga. El 1934, la seua dona, María López, va fer una donació per construir un llavador públic al poble. Enmig de la convulsió política d’aquells anys, sembla que embrutaren o trencaren el rètol del carrer i, fins i tot, el juliol del 1936 hi hagueren incendis enfront de la casa de Villalonga. Ell proposà que, si les autoritats no podien preservar el rètol, que li llevaren el nom al carrer. Així es va fer i la via fou dedicada al «màrtir» Luis Sirval (un periodista liberal assassinat per un legionari en els esdeveniments d’Astúries de 1934). Després de la Guerra, el nom del carrer fou restablert. A hores d’ara, Augusto Villalonga i María López tenen dues avingudes amb els seus noms a Pedreguer. Estan soterrats al cementeri de València. La pista del jutge assassí i de la seua infortunada dona s’esvaeix amb el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.