Opinió, 15/2/2026, link ací.
Al periòdic apareixen informacions alarmants: un centre no adverteix les tendències suïcides d’una estudiant, una mestra maltracta alumnat d’Infantil, els docents no adverteixen que un estudiant transsexual és assetjat per més d’una dotzena de companys... Són els professors actuals menys empàtics? Lògicament, totes les persones tenen la seua opinió sobre aquest assumpte, fonamentada en les seues experiències immediates. Ara bé, els estudis internacionals ens poden ajudar a entendre els moviments magmàtics, les tendències de fons.
Per primera vegada, la gran enquesta internacional del professorat de l’OCDE (que respon a les sigles angleses Talis) ha fet una recerca sobre habilitats emocionals del professorat, els resultats de la qual estan publicant-se. Aquesta enquesta (una mena de PISA per a docents) apunta com són aquestes tendències latents. En general, el professorat espanyol es considera profundament empàtic. Per exemple, un 94,6 % declara ser molt o totalment empàtic i un 87,7 % diu que es mostra càlid amb els seus estudiants, front al 93,5 % i el 91,5 % de mitjana del clúster exitós d’una mostra de 25 països de la UE. Però sembla que el nostre professorat «punxa» en la capacitat de gestionar emocionalment l’aula i en l’autoregulació emocional. Així el 72,9 % creu que pot recolzar emocionalment l’alumnat front al 80,9 % de mitjana del clúster exitós i el 66,7 % creu que pot estar atent als sentiments dels estudiants front a 74,6 % del mateix clúster. Què vol dir aquest descens dels percentatges? Fonamentalment que està obrint-se una bretxa entre la vocació i la gestió. Altrament dit, els docents espanyols declaren taxes elevades d’afecte o empatia respecte dels seus estudiants, però després baixa el percentatge dels que pensen que poden efectivament recolzar-los emocionalment o que poden fer prou per ells. Estan en «un vull i no puc». Cal entendre aquesta sensació de «no arribar-hi».
En realitat, estar molt o totalment atent als sentiments de l’alumnat és una variable que té un cert aire compensatori, perquè correlaciona amb la desigualtat social (+0,47 amb l’índex de Gini) i menys i de manera inversa amb la riquesa (-0,32 amb el producte interior per càpita). Però, aleshores, aquesta preocupació pels sentiments de l’estudiantat pot derivar en una gestió dels conflictes des de l’afectivitat que «esgota» els docents. Aquest és el moll de l’assumpte. La qüestió no és si són empàtics, sinó si poden traslladar la seua empatia a la resolució de problemes. La comparació amb Itàlia pot resultar aclaridora: el percentatge de docents que hi declaren que poden recolzar els estudiants o estar atents als seus sentiments són més elevats que en España i, potser per això tenen més confiança en poder preocupar-se efectivament pels problemes de l’estudiantat. Resulta preocupant que ni l’opinió pública, ni l’administració educativa ni una part de les ciències de l’educació semblen preocupar-se d’aquest tipus de moviments magmàtics. En el cas de l’administració educativa s’equivoca de mig a mig: afegir-ne prescripcions o incrementar la burocràcia és part del problema, no de la solució.
La desigualtat a Espanya (una de les més altes de la UE), que es tradueix en major heterogeneïtat a l’aula, amb la perspectiva d’un increment demogràfic degut a l’arribada de persones migrades (un increment que, segons l’INE lideraran les Illes Balears i el País Valencià), poden incrementar aquests processos quasi de «burnout». A més a més, s’apunta una font emergent de desigualtat en el fet que Espanya té més temps de deures escolars que la mitjana (la qual cosa correlaciona, lògicament, amb més temps de correcció de deures del professorat) i cada vegada més els deures es realitzen amb mitjans digitals. L’escola, però, sembla haver renunciat a formar l’estudiantat en intel·ligència artificial generativa, tant en deures com en estratègies d’estudi. Però, com que les competències digitals correlacionen amb riquesa (+0,75 per a la mostra anterior), tot això pot representar un increment de les tendències adverses d’aquell moviment magmàtic en competències emocionals. Caldrà prestar-li atenció, més enllà de les notícies preocupants.
