Com a mitjana, de cada quinze habitants de València, un viu al districte de Jesús, que pren el seu nom de l’antic camí que portava al Convent de Jesús, manera abreujada de referir el Convent de Santa Maria de Jesús. Aquest fou una fundació d’un frare franciscà que arribà a bisbe i que aleshores fou denunciat davant del papa per vestir-se de dona. Era una acusació molt greu, com ho demostra que, uns anys després, penjaren en la forca de València el fill d’un notari mallorquí que es presentava com a Margarida Borràs. El bisbe franciscà hi tingué més sort.
Les recerques no es posen d’acord sobre la família de fra Mateu d’Agrigent. S’hi han proposat vuit cognoms (Cinema, Gallo, Gimarra, Gimena, Guimera, Giummarra, Limbeni i Sciascia). El més freqüent és nomenar-lo per la seua ciutat nadiua, encara que també fou esmentat com Mateu Sícul (de Sicília oriental). Suposem que va nàixer el 1376 o 1377. De jove ingressà en l’ordre de Sant Francesc, l’Orde dels Frares Menors. Entre el 1394 i el 1404 estigué a la Península Ibèrica, on completà la seua formació i va ingressar en l’orde sacerdotal. El 1405 passà una llarga temporada a Pàdua, i el 1417 regressà a la Corona d’Aragó. El 27 d’octubre d’aquell any estigué a València, un viatge que pagà el rei Alfons el Magnànim.
En regressar a la Península Itàlica i cap a la fi del 1417 o principis del 1418, fra Mateu d’Agrigent es trobà amb Bernardí de Siena, un gran predicador franciscà, que l’acceptà com a deixeble. Aleshores, fra Mateu passà de franciscà Conventual a franciscà d’Observança. Aquesta franciscans d’Observança establiren convents que s’anomenaren «tuguri» (és a dir, casa). Aquests «tuguri dell’osservanza» estaven dedicats a «S. Maria di Gesù». Entre el 1417 i el 1425, fra Mateu predicà amb Bernardí de Siena i Joan de Capestrano (els dos arribarien a sants del catolicisme).
Les fundacions
Amb el suport d’Alfons V el Magnànim i l’autorització de la butlla papal, començà la fundació de convents de l’Observança franciscana. En primer lloc, el de Santa Maria de Jesús a Messina (1425), el de Santa Maria de Jesús a Palerm (1426) i el de Sant Nicolau a Agrigent (1526), tots tres a la mateixa illa de Sicília. En l’any 1427, fra Mateu obtingué llicència per construir-ne cinc més: els de S. Maria de Jesús a Cammarata (1428), els de S. Maria de Jesús a Siracusa (1429-1431), el de S. Vito a Agrigent (1432), el de S. Maria de Jesús a Caltagirone (1432) i la rehabilitació del convent de Sciacca (1432), que havia fundat el mateix Sant Francesc (1224).
Entre els tres primers i els cinc següents, fra Mateu visità de nou la Península Ibèrica. En la Quaresma del 1427 predicà a València i va córrer la notícia que operava grans miracles: curava als cecs, als sords, als muts i a altres malalts. Després sembla que marxà a Barcelona a predicar, on va va rebre la mateixa denúncia que havia patit Bernardí de Siena el 1426 davant el papa, a saber, que feien pràctiques herètiques en predicar la devoció cap al Nom de Jesús i el monograma «I.H.S.» (Iesus Hominum Salvator: Jesús, Salvador dels Homes). La reina intercedí pel franciscà davant del bisbe de Barcelona i, si hi hagué procés, es va resoldre a favor del frare.
Potser estimulat per les notícies de la fundació a Barcelona, el Consell de Vic envià ambaixadors per convidar fra Mateu a predicar durant l’estiu, el que tingué un efecte pacificador: no menys de 85 homicidis foren perdonats pels parents dels morts. Després tornà a València. Va fer la predicació de la Quaresma del 1428 i tot just va caure malalt. Quan es recuperà i va concloure la predicació, regressà a Sicília.
El convent de València
En una carta del 7 de maig del 1428, la reina Maria comunicà al ministre provincial d’Aragó de l’orde, Francesc Alagon, la decisió de la fundació del convent, gràcies a la potestat que havia rebut del papa el «religiós i predicador nostre sincerament amat fra Mateu d’Agrigent». El lloc de la fundació fou l’hort de Berenguer Minguet (que era des del 1399 el regent de la institució per rescatar els captius i des del 1419-20 el primer Mestre Racional del Regne), on ja hi havia un oratori dedicat al Sant Cristòfor. Era ric en aigua i tenia un camp gran per a la recreació dels frares. La construcció fou finançada pel rei i la reina, per la ciutat de València, que hi va fer una aportació de 200 florins d’or, i per diverses almoines. L’arquebisbe de Tarragona concedí una indulgència de 40 dies a totes les persones que col·laboraren en l’edificicació. Les obres començaren el 10 de maig del 1428. Fra Mateu va romandre encara cinc setmanes a València i partí cap a Sicília a causa de la mort del vicari provincial de l’Observança a Sicília, fra Giacomo Domingo. El 8 de gener del 1430, fra Mateu tornà a la Península Ibèrica, tot desembarcant a Tortosa. Predicà la Quaresma a Tarragona i potser visità València per veure al seua fundació. En la segona meitat del 1430, regressà a la península Itàlica i Sicília, territoris que ja no abandonà.
Nomenat bisbe
Per una butlla del papa Eugeni IV de setembre del 1442, fra Mateu fou nomenat bisbe d’Agrigent. Potser per les seues exigències de pobresa envers el clergat, va guanyar l’animadversió d’alguns sectors de la diòcesi i fou acusat d’heretgia i de mantindre relacions carnals amb una dona. Entre altres coses, s’hi adduïa que un dia s’havia presentat als oficis del matí amb un vestit de dona. Els seus defensors argumentaren que, com que era conegut que marxava el primer als oficis del matí quan era encara de nit, li havien retirat el seu hàbit i havien posat a la seua cel·la el vestit d’una dona, que el bisbe s’havia posat inadvetidament. Aquesta defensa reconeixia implícitament que el bisbe s’havia presentat transvestit als oficis matiners. També l’acusaren de malbaratar els béns de l’església i d’imperícia per a governar. El papa el cridà a Roma i li obriren un procés, del qual el bisbe fou declarat innocent i restituït a la diòcesi. Potser fart de l’oposició que patia o perquè ho pactà en el procés, renuncià al bisbat i es retirà a un convent franciscà, on morí el 1453. Té un carreronet dedicat a Patraix, curiosament fora del districte de Jesús el nom del qual deriva de la seua activitat.
