[Opinió, 19/02/2021, html ací, pdf ací]
No hi ha dades falses, però sí dades absents, esbiaixades, incompletes, adobades… Comencem pel principi. L’Estratègia Estatal contra la Segona Onada (novembre de 2020) definí vuit indicadors bàsics (incidència acumulada a 14 i 7 dies, el mateix per a la ciutadania major de 65 anys, positivitat en les proves, traçabilitat i dades d’hospitalització i d’UCI). Només de quatre d’aquests indicadors, el ministeri proporciona dades els dies feiners; dels vuit, setmanalment. De manera que hem d’esperar els comunicats de dijous per saber en quin nivell d’alerta estem. Costa entendre que en els indicadors bàsics no estiga la mortalitat o la letalitat de la covid. I sobre aquesta, les dades són vergonyosament discrepants.
Ningú no dubta que els primers dies de la pandèmia hi hagueren dificultats per fer les proves. Però si observem els números des de l’1 de desembre, la Conselleria de Sanitat recompta 3.621 persones mortes i la monitorització de mortalitat del ministeri un excés sobre les esperades de 4.432 (i hem de considerar que l’impacte de la grip estacional ha sigut menor de l’habitual), una desviació del 22 %. Massa, no? Anem amb la incidència.
Des del Nadal i coincidint amb el pitjor episodi a casa nostra, les proves PCR realitzades ací minvaren respecte de la població i es col·locaren per baix de la mitjana estatal. Segons les últimes dades, la proporció espanyola ultrapassava en un 62 % a la valenciana. Explicació? Naturalment: menys proves, menys incidència. Parlant d’aquesta, que s’expresse com casos acumulats per 100.000 habitants en una o dues setmanes, com recomana l’OMS, té una explicació científica. Tanmateix, la Conselleria d’Educació continua proporcionant dades percentuals. Per exemple, no és el mateix dir en un comunicat que un 0,9 % dels docents està infectat, la qual cosa pot semblar a primer colp d’ull una quantitat menysprable, que afirmar que aquest col·lectiu té una incidència acumulada a set dies de 906,49, perquè, si expressarem així aquesta dada, es podria veure que multiplica per set la del conjunt de la població el mateix dia, que fou de 123,27. Un efecte semblant esdevé amb les vacunes. Les dades proporcionades, del tipus han sigut administrades el 92,2 % de les dosis proporcionades (últim informe) desvia l’atenció del fet que les persones amb pauta completa són només l’1,9 % de la població. Quina diferència de dir una cosa o l’altra! D’aquesta manera també es pot percebre que les vacunes proporcionades a la nostra comunitat (2,43 % de les dosis necessàries) està per baix de la mitjana espanyola (3,09 %). Alguna explicació?
I una cosa semblant podríem dir del recompte de brots que proporciona diàriament la Conselleria de Sanitat. El ministeri establí 9 categories, però la conselleria només n’informa de 3. Ací no s’informa de, per exemple, brots en col·lectius socialment vulnerables, ni de brots mixtos. Però anem al detall. No és el mateix dir que, per exemple, des del 7 de gener han hagut a casa nostra 7.420 persones infectades en brots socials i 1.752 en brots educatius, que considerar que els centres educatius estan oberts cinc dies a la setmana o que mentre que aquells estan referits a tota la població, aquests altres només tracten d’una cinquena part, perquè aleshores podem calcular que una simple ponderació invertiria la consideració de l’impacte: la dels centres educatius seria la primera, més que duplicant la laboral.
Però hi ha un altre factor afegit en la consideració dels brots. El comunicat oficial esmenta un brot en un poble del Vinalopó amb 10 persones afectades; després s’ordena el confinament de 200 persones i la realització de proves. Què passa amb els positius que es detecten? S’hauran perdut com llàgrimes en la pluja. En resum, que les dades siguen públiques (si bé disperses o difícils de descarregar) no és garantia de transparència i control democràtic. N’hi ha molt per avançar encara.
